CARTES I MISSATGES
Opinió 13/09/2021

Cartes a la Directora 04/09/2021

3 min

Què hi anem a fer, a l’escola primària, secundària i, posteriorment, a la universitat, això sense perdre de vista els màsters que es presentin...? Els nostres comportaments no semblen correspondre’s amb el que s’hauria d’esperar d’homes i dones amb formació acadèmica com la que hem assenyalat més amunt. No ens cap al cap veure els desordres, destrosses i violència causats per les multituds a les places i carrers de les nostres ciutats. Ens preocupa, i molt, que homes i dones es comportin d’aquesta manera tan incivilitzada.

PERE SERRA VILAS

TARRAGONA

Crear ocupació de qualitat

El Banc d’Espanya va advertir al juny, fa tres mesos, que l’última pujada del salari mínim, el 2020, va frenar la creació d’ocupació entre els col·lectius amb salaris més baixos, a la qual cosa Podem va respondre amb una crida a “correr a gorrazos ” el governador del banc. És un indici més que el màrqueting polític s’està imposant als arguments de tipus tècnic, que aconsellen cautela per evitar efectes no desitjats, com la proliferació de l’economia submergida o la disminució de la creació d’ocupació, cosa que potencia la dualització entre els que estan dins i fora del sistema.

Crear ocupació de qualitat requereix estratègies més complexes i a llarg termini, i per això el govern central hauria de pensar-s’ho dues vegades abans de començar el curs enfrontat a la patronal, amb la qual tant presumeix d’haver arribat a acords.

JESÚS DOMINGO MARTÍNEZ

GIRONA

Aberracions arquitectòniques

Diuen que, a causa del canvi climàtic, les destrosses naturals són cada vegada més complicades de corregir. No seré jo qui doni la solució. No és la meva feina. Però sí que vull escriure que ara patim algunes aberracions d’èpoques passades, d’uns governs escollits a dit pel dictador i els seus seguidors que han aconseguit que ens adonem que amb la naturalesa no s’hi pot jugar.

Els rius tenen els seus recorreguts i per més que vulguem pensar que allà fa anys que no hi passa ni una gota d’aigua, ens equivoquem. Tard o d’hora, el riu farà el seu camí. També ho estem veient amb el mar! D’acord que ara quan plou sembla diferent, però el camí de la natura sempre és intocable.

Més ens val pensar-hi, perquè és impossible canviar la llibertat dels elements. Nosaltres només som una peça més del tauler d’escacs de la vida, i millor que ho respectem. Crec que encara hi som a temps.

ALBERT ALTÉS SEGURA

LLANÇÀ

Renfe, quina vergonya

Dissabte 28 d’agost 2021. Des de l’Hospitalet agafem el tren de la línia R3 a les 2 del migdia. Es tracta d’un semidirecte que arriba a Vic a les 15.21, un tren curt i accessible.

El trajecte el fem sense cap incidència, si bé un dels nostres s’adona que hi ha una porta que no s’obre, i això provoca corredisses tant entre els passatgers que volen baixar com entre els que volen pujar des de l’andana. La porta és al lateral esquerre de la marxa. Decidim que buscarem la porta d’accés especial, confiant que estarà més cuidada, i no és així. A l’arribada a Vic, hem de baixar per l’accés a l’andana de la dreta: no s’obre. Ens toca córrer per arribar a temps a la següent porta i tenir sort. No és la primera vegada que ens passa i no confiem que sigui la darrera, sentim que els nostres drets com a usuaris són menystinguts: hem pagat bitllet, i com a contribuents encara més. Fins quan?

MONTSERRAT GRAU I ALICART

CENTELLES

stats