D’arreu es fan i arriben cada vegada més queixes sobre la degradació i la brutícia escampada en tants espais públics i naturals. Aquesta situació és conseqüència d’una manca de respecte vers els altres i també de l’incompliment de les normes bàsiques: l’actitud consisteix en no deixar d’embrutar pensant que algú altre ja ho netejarà. Es tracta doncs d’una mena més d’egoisme. Crec que és generalitzat, i quan veiem l’actitud contrària fins i tot ens sorprèn.
Des de quan cal deixar bruta una platja després d’haver-hi anat? Per què cal deixar brut un carrer després de seure-hi, tal com ara es fa en petits grups per beure o parlar? Per què hi ha tants gossos sense fermar per llocs on no haurien d’estar sense algú que se’n fes responsable? La imatge, per exemple, de cada matí de Sant Joan de persones netejant les platges després de la revetlla mai no l’he entesa. Tan difícil és que cadascú deixi l’espai que hagi usat net, tal com era a l’inici? La degradació és un reflex de com ens tractem mútuament, i al mateix temps el tracte que ens donem és un reflex de com som com a país. Mentrestant, la inversió econòmica que cal fer de neteja i regeneració dels espais naturals o públics bé podria ser emprada en part en altres necessitats si ningú no els degradés.
EULÀLIA RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
La vinyeta
Acaben els peatges però ens anuncien la vinyeta. Per a aquells que ho desconeixen, la vinyeta és una taxa per a pagar el manteniment d’autopistes i autovies. Deixar de pagar per seguir pagant!
És evident que les carreteres, com altres infraestructures públiques, s’han de mantenir perquè sempre estiguin en bon estat, i per tant fan falta diners per poder-ho fer. La pregunta és: cal crear una taxa? La meva resposta és que no. Crear impostos i taxes és el recurs fàcil dels governs. Des del meu punt de vista el que cal és gestionar millor els diners que es recapten dels contribuents. Potser faci demagògia, però ¿és necessària l’enorme despesa en defensa? O en la Casa del Rei? O en línies d’alta velocitat totalment deficitàries? Votem els nostres polítics perquè gestionin òptimament els recursos i vetllin pel benestar general de la ciutadania i no perquè davant de qualsevol entrebanc incrementin la càrrega fiscal de les classes populars.
JOAN FERRÉ VERGE
AMPOSTA
L’augment de l’SMI
Sánchez ens vol fer creure que amb la seva generositat compassiva -15 euros de més al mes- es podrà fer front als abusius preus del rebut de la llum i a l’augment imparable del cost de la despesa domèstica per llar. Aquest mateix diari ens informava dies enrere que l’IPC ha pujat un 3,3% per culpa de l’augment del preu de la llum. També hem sabut que molts petits negocis, forns, bars, restaurants, han hagut de tancar i d’altres estan a punt de fer-ho: les despeses es mengen els pocs beneficis. Tancar negocis vol dir acomiadar personal. Oblida’t del sou i oblida’t també dels 15 euros de més. Cal dir prou a Pedro Sánchez i al seu desastrós govern.
JAUME SALADRIGAS CUSSONS
BARCELONA
On l’endollo?
Això ens preguntem els conductors que voldríem substituir el nostre vehicle de combustió vell per un d’elèctric. Els punts de recàrrega són escassos i els preus de compra molt alts. S’afegeix a l’urbanisme mediterrani, amb predomini d’habitatge urbà dens i poques cases amb garatge. A Barcelona, les solucions potencials serien electrificar totes les flotes de vehicles que actuen a la ciutat, i dotar els nombrosos aparcaments comunitaris i públics soterranis d’endolls al servei dels usuaris.
JAUME FREIXA JANARIZ
BARCELONA
