Em preocupa el retrocés que podem observar en l’ús del català, i no només en l’àmbit educatiu, sinó també en el social. A Barcelona cada cop és menys freqüent trobar grups de joves que parlin català entre ells, i és que això no és de sorprendre, quan aquesta llengua no s’utilitza ni a l’escola. Ja fa temps que em vaig prometre a mi mateixa que faria el màxim ús possible del català que les barreres lingüístiques em permetessin, però, en una societat on cada vegada menys gent m’entén, observo amb pena com la meva llengua, aquella en què penso, sento i opino, perd presència sense que ningú hi posi fre. El català no és només un idioma, és història i cultura. Necessitem mesures actives que el protegeixin perquè no caigui en l’oblit, necessitem més continguts en català: llibres, sèries de televisió, pel·lícules i, sobretot, persones que hi creguin, l’estimin i la mantinguin viva entre les futures generacions.
MAR GIRONELLA
BARCELONA
Canvis sistèmics contra les agressions sexuals
Una noia de setze anys ha sigut violada a Igualada i als mitjans de comunicació sembla més important destacar totes les atrocitats que ha patit la jove que posar el focus en el fet que, fins ara aquest any, s’han denunciat a Espanya 1.601 agressions sexuals amb penetració.
Tenim un problema estructural com a societat que comença per la necessitat de revelar tots els detalls de la violació per la morbositat que puguin produir. ¿Tan poc respecte tenim cap a la víctima que podem estar tranquils discutint d’aquesta manera sobre la seva desgràcia?
El mínim que hauríem de fer és utilitzar aquesta energia i dirigir-la als polítics per instar-los a imposar mesures que provoquin canvis sistèmics que comencin per augmentar la prevenció i l’educació perquè puguem, d’una vegada, ser lliures.
ANNA AYGUASANOSA ÀVILA
GRANOLLERS
Ajudem-los a superar “el mur de la Marató”
Demà diumenge un munt de corredors i corredores faran la Marató de Barcelona d’enguany, la que no es va poder fer el 2020 pel covid. Córrer una marató és una de les coses més transcendents que es poden fer a l’any (si és la primera es pot dir “a la vida” sense por a equivocar-se). També és una experiència dura i difícil. Per això és molt important sentir-se acompanyat. Per tant, ells i elles agrairan molt que els animem pels carrers demà al matí. I en especial en el tram que va del Fòrum a les torres bessones de la Vila Olímpica, un tros poc concorregut que coincideix amb els quilòmetres 31-34, els més consagrats de la prova, on acostuma a aparèixer allò que se’n diu “el mur de la Marató” (no cal dir què és). Necessitaran molts ànims arreu, i sobretot allà, per poder acabar els 42 i escaig. Per avançat, i en nom dels que la correran, moltíssimes gràcies.
MIQUEL PUCURULL FONTOVA
BARCELONA
El nou teatre quotidià
Sempre he sigut més de televisió, de cinema. Però el teatre és peculiar. S’hi estableix una conversa en directe de poques hores en què decideixes si creure’t la història que veus. Em pensava que el món de l’espectacle es mantenia tancat en cinemes, teatres i auditoris. Però l’espectacle s’ha instal·lat als plens dels nostres ajuntaments, als parlaments i al Congrés. Qui parla millor? Qui somriu més? Qui és més agressiu? Qui m’ofereix un espectacle millor? Enrere ha quedat el contingut del discurs dels nostres polítics: ens interessa la seva manera d’explicar-ho, volem creure’ns la història que ens expliquen. El teatre ha emigrat, només cal encendre el televisor o la ràdio per trobar-nos amb grans actors.
ANNA MAILLO DOMÈNECH
SANT VICENÇ DELS HORTS
