CARTES I MISSATGES
Opinió  /  Cartes 05/01/2022

Cartes a la Directora 07/12/2021

3 min

Em comencen a cansar les estadístiques i els percentatges sobre la llengua. Les enquestes són perverses. Només cal veure les preguntes, hàbilment estudiades per obtenir les anàlisis ja buscades. On és la pregunta senzilla i directa? ¿Hi ha alguna enquesta que pregunti: “Estimes el català?”? Si l’enquestat fos sincer podríem treure conclusions, però el que passa és que, si diu no, pot considerar que és una resposta políticament incorrecta, per utilitzar una expressió que es porta ara, i, per tant, respondre per conveniència. Ara bé, i aquí trobem la perversitat de les enquestes, si la segona pregunta fos “Què fas tu per una llengua que t’estimes?”, molts enquestats entrarien en el grup dels que no ho saben, no contesten. La lectura que n’hauríem de fer és que aquesta franja d’indecisos haurien d’haver contestat sincerament no. Conseqüentment, la pregunta que ens hauríem de fer és: “Per què els estudiants [dic estudiants per les enquestes recents] no estimen el català o, el que és el mateix, els és indiferent?” No estimar una llengua, sigui la que sigui, és d’incultes o, per dir-ho sense que sembli una ofensa, de poca cultura, és a dir, de poca educació, i no en el sentit de comportament social, sinó de rebre una educació que fomenti l’amor pel coneixement. L’escola és la clau de volta per assolir que els infants i els joves estimin les llengües i tantes altres coses. Deixem-nos d’enquestes i eduquem-nos, mestres, per saber trametre aquest sentiment.

IGNASI RODA

BELLATERRA

Desigualtat en la salut mental: la xarxa d’ajuda

Jo sempre havia tingut la percepció que la salut mental era un tema aliè, que no tenia res a veure amb mi. Però des de fa uns mesos que pateixo un dolor crònic que cap metge em sap diagnosticar. L’eterna espera m’està generant ansietat i nerviosisme. Dues paraules que abans utilitzava a la lleugera i que ara mateix pateixo en primera persona. A més, en aquest període viscut comprenc realment la importància de tenir un entorn segur.

Em refereixo a una família, amics o passatemps amb qui gaudeixes. Perquè és fonamental tenir algú o alguna cosa que et transmeti suport. Quan penso en la quantitat de persones que no tenen aquesta xarxa d’ajuda, comprenc la dificultat de sortir de situacions de trastorns i malalties mentals. M’adono que la desigualtat també està present al camp de l’afectivitat. Perquè l’entorn social de la persona juga un paper crucial en la salut mental, i no tots tenim la mateixa sort.

LAURA MADRIGAL FERNÁNDEZ

BARCELONA

Quan l’algoritme ens coneix més que ningú

Cada 1 de desembre la plataforma de música Spotify comparteix l’esperat Spotify Wrapped, un recull estadístic de les escoltes anuals de cada usuari, presentat de manera entretinguda i que molta gent s’afanya a compartir a les xarxes. Quin ha sigut el teu artista més escoltat? ¿I la teva cançó més reproduïda? I, al final, qui més qui menys, tothom acaba sorprenent-se del resultat. ¿Ens coneixen més les plataformes que recullen dades nostres que nosaltres mateixos? En el cas de Spotify i la música, es pot entendre que arribi un punt en què en perdem la consciència, al cap i a la fi són moltes hores escoltant música, però què passa amb les dades que compartim amb les cookies?

La creació dels famosos algoritmes ha permès una hiperpersonalització del contingut que rebem, tant que a vegades pensar-hi fa por i tot. Quan ha passat internet a conèixer-nos més que les nostres mares?

LAIA ÚBEDA I HERETER

BARCELONA

stats