CARTES I MISSATGES
Opinió 09/08/2021

Cartes a la Directora 08/08/2021

3 min

Privilegis de gènere

Em dic Adriana i soc dona cis. Com a tal, he sigut, soc i seré blanc de moltes discriminacions -en el pitjor dels casos, agressions- que un home no haurà de suportar mai. Però també soc molt conscient dels meus privilegis: soc blanca, amb estudis i suport familiar, heterosexual… Hi ha moltes violències i opressions que jo tampoc viure mai: a mi no se’m nega la identitat, no es qüestiona o invisibilitza la meva existència, no em “corregeixen” qui soc. Perquè soc cisgènere i binària.

Hi ha molta polèmica sobre el totis i el llenguatge inclusiu. Moltes lingüistes (sí, en femení genèric) en qüestionen la validesa. Podem debatre si volem la i com a terminació o quin altre format escollim, però no la necessitat de trobar una fórmula. Les persones no binàries existeixen i han de poder sentir-se representades per la seva llengua: perquè el que no s’anomena no existeix i la representativitat importa.

Des del privilegi cis-binari és molt fàcil considerar aquest canvi superflu i poc important, però estem parlant de la identitat, salut mental i dignitat de centenars de persones. No va de tu, no va de la llengua, va de persones. Revisa’t el privilegi: calla, escolta i aprèn.

ADRIANA CID CUEVAS

BARCELONA

S.O.S. tren social i transfronterer

A Portbou i altres municipis ferroviaris de l’Alt Empordà tenim molts problemes, però un d’ells ens pot acabar d’ensorrar definitivament: la possible supressió de l’estació del tren convencional del centre de Figueres, que implicaria la coartada, el primer pas per desmantellar l’últim tram de l’estratègica i transfronterera línia del tren de Rodalies R11 entre Figueres i Portbou/Cervera.

L’Alt Empordà, la Catalunya Nord, la Catalunya sud, l’estat espanyol, l’estat francès i Europa han de saber que el manteniment de l’estació al centre de Figueres és indispensable per a la geografia humana, l’equilibri territorial i la mobilitat social.

El que cal és soterrar el tren o l’avinguda Vilallonga de Figueres i no pas sostenir uns interessos plutocràtics i extraferroviaris pel fet de voler traslladar el tren convencional a la perifèria de Figueres, cosa que posa en perill de mort el tren social de Girona a Perpinyà. S.O.S. tren social i transfronterer.

JOSEP M. LOSTE

PORTBOU

Pedralbes, 2 - Montjuïc, 0

La tardor del 1961, l’eximi arquitecte Federico Correa s’exclamava davant dels seus alumnes de primer d’arquitectura de l’ocasió perduda per la ciutat de Barcelona en portar la nova Ciutat Universitària a Pedralbes, a banda i banda d’una Diagonal que sempre la dividiria, quan teníem un parc de Montjuïc que tenia totes les condicions per convertir-se en campus universitari. També opinaven així la majoria dels arquitectes capdavanters del moment.

Si es confirma que el nou Hospital Clínic es farà als terrenys esportius de la UB a Pedralbes, es perdrà una oportunitat de reequilibrar la ciutat portant el futur Campus Mèdic a la Fira de Montjuïc. Per segona vegada en seixanta anys, la ciutat triarà reforçar un pol d’equipaments situat en un dels seus extrems, contra portar un gran equipament a la part baixa de Montjuïc i insuflar vida a un barri (el Poble-sec) cèntric però suburbial perquè només té habitatge. Com si encara creguéssim en la zonificació, acumularem equipaments en llocs que generen grans desplaçaments per comptes de repartir-los i acostar-los als usuaris.

Sí, senyors i senyores: Pedralbes, 2 - Montjuïc, 0.

JAUME FREIXA JANARIZ

BARCELONA

stats