Empatia i restriccions
Aquesta Setmana Santa hem viscut un clar exemple d’egoisme. A la mínima que han modificat les restriccions, tothom s’ha desplaçat, molts acompanyats de persones que no eren del seu grup bombolla.
Pensem-hi: milions de sanitaris ho estan donant tot dia a dia perquè els nostres familiars es puguin curar i guanyin una batalla que és entre la vida i la mort. Hem aplaudit durant molt de temps que ho facin, però, al mateix temps, a la mínima que tenim l’oportunitat es deixen de respectar les restriccions imposades per combatre la pandèmia.
També parlo pels milers d’estrangers que han vingut a fer tot el que no els deixen fer al seu país. Com s’ha pogut permetre això?
En definitiva, aquesta setmana hem vist que falta compromís. Entenc que molta gent que se salta les restriccions està cansada de la situació, però cal que recordi que els que les respectem també n’estem, de cansats, i al final el que passa és que paguem justos per pecadors. Els que fem les coses com se’ns demana veiem com el temps passa, i com la cosa empitjora perquè n’hi ha que només pensen en ells mateixos i en el seu gaudi, sense tenir en compte que hi ha gent que acabarà patint per culpa seva.
LAIA GARCÍA GUIRAL
BARCELONA
Un senyor de Barcelona
Ha mort, als 97 anys, el marit de la gran Carulla, Manuel Maynés. Un home bo, culte, il·lustrat, de professió advocat, i un senyor de Barcelona -com l’hauria pogut descriure Josep Pla-, amb un riquíssim anecdotari per explicar. Ens ha deixat quatre mesos després de la mort de la Montserrat. “Què he de fer en aquest món sense ella!”, van ser de les darreres paraules que em va dir, com a veïns que érem del mateix immoble durant 30 anys. Gràcies, Manuel, per compartir tanta saviesa.
ANTONI VILANOVA CASALS
BARCELONA
Càritas i la pandèmia
Aquest mes de març van ser notícia les xifres que va presentar Càritas amb motiu de l’aniversari de l’estat d’alarma: em van semblar demolidores. Durant un any de pandèmia, 500.000 persones s’han acostat a aquesta institució de l’Església per primera vegada a la vida. En aquest mateix període, Càritas ha recaptat 65 milions d’euros per respondre a l’emergència no només sanitària, sinó social. La major part de les demandes procedeixen de famílies que han perdut el seu mitjà de vida, la feina o els seus negocis, de persones grans soles, sens dubte un dels grups més castigats per la pandèmia, i de les persones sense llar. Un panorama certament preocupant.
JESÚS DOMINGO MARTÍNEZ
GIRONA
Tots contra el virus
Estic llegint el llibre Diari de Wuhan. Seixanta dies des d’una ciutat en quarantena, de l’escriptora xinesa Fang Fang. El llibre recull el diari que publicava en un blog online el gener, febrer i març del 2020 a Wuhan, durant el confinament a què fou sotmesa la ciutat arran del coronavirus, un precedent del que nosaltres aquí viuríem no gaire més tard.
En la introducció del diari, que va ser escrita el mes d’abril del 2020, diu que els beneficis del llibre estan destinats a les persones que van arriscar la vida per la ciutat. En destaco un paràgraf que ens fa correponsables a tots de l’evolució de la pandèmia: “El virus és l’enemic comú de la humanitat; aquesta és una lliçó per a tota la humanitat. L’única manera de conquerir aquest virus i vèncer-lo és que tota la humanitat treballi conjuntament”.
EULÀLIA RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
