Estic d’acord amb vostè, senyora Colau: els ciutadans ja no estem per brocs, estem farts de tot allò que vostè en diu “tonteries”. El que Catalunya necessita és una bona política social, no es pot permetre que moltes famílies no puguin accedir a una vivenda, ni que tothom no tingui garantit un lloc de treball amb un sou digne, ni tantes mancances que patim. El Parlament de Catalunya ha de fer unes lleis i aprovar uns pressupostos que permetin apaivagar, si no solucionar, tanta injustícia. Segur que en són capaços i que, fins i tot, el seu partit hi donaria suport. El problema és que cada vegada que el Parlament ha aprovat una llei de caràcter social, ha vingut el govern central i l’ha tombat, que els diners a Catalunya arriben quan Madrid vol i els que vol. No anem bé. Fins que no ens traguem de sobre aquest estat que no ens deixa governar-nos a la nostra manera, no ens en sortirem. Fer bones polítiques socials passa primer per la independència. ¿Encara troba que això del referèndum és una “tonteria”?
GEMMA CEREZO PUMARIEGA
BARCELONA
Catalunya aixeca el teló
Vaig sortir de la gala Catalunya aixeca el teló amb la certesa que va ser un espectacle ben treballat i interpretat, però amb la mateixa pregunta que m’he fet els últims anys. Per a què serveix aquesta gala? Potser és que la meva idea del mot Catalunya va més enllà d’un joc escènic, i em refereixo, esclar, a la Catalunya teatral. Quants telons s’aixecaran a Catalunya amb la incertesa de si els hauran d’abaixar per tantes i tantes raons, i no només per possibles restriccions sanitàries. Aquesta és, no cal dir-ho, una festa del teatre privat que aglutina ADETCA (Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya) i el missatge ha de ser, per descomptat, positiu. Però de vegades la positivitat amaga la misèria (entenguem “circumstàncies adverses”) del teatre a Catalunya.
IGNASI RODA
BELLATERRA
L’ampliació de l’aeroport
Es va convocar una manifestació per al 19 de setembre que tenia com a intenció protestar davant l’anunci de l’ampliació de l’aeroport del Prat i fer reconsiderar el projecte, que ja estava acordat i que ara sembla que s’ha suspès.
És evident que aquest projecte tindria un impacte ambiental en tota la zona de la Ricarda del delta del Llobregat.
Sembla que les conseqüències del canvi climàtic que estem vivint no són prou advertiment per mostrar que cal actuar de manera ecològica i sostenible, i no de manera competitiva, ja des d’ara mateix i amb més que evident retard. ¿Cal una ampliació realment o cal adaptar el que ja tenim a una nova manera d’entendre la nostra relació amb l’entorn?
¿La raó per definir i condicionar les nostres vides ha de ser només el creixement econòmic infinit? ¿No hi ha cap alternativa?
EULÀLIA RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
‘Entre bobos anda el juego’
Seria molt interessant que Casado llegís l’edició del 1851 de la comèdia de Francisco de Rojas Zorrilla, també titulada DonLucas del Cigarral.
La figura de Don Lucas li va com un guant a Casado, personatge histriònic del nostre panorama polític nacional.
Per què m’ha vingut a la memòria aquesta magnífica comèdia? Doncs és fàcil d’entendre-ho. La batalla que Díaz Ayuso està lliurant per encapçalar la llista del PP ha posat en un compromís Casado, i no se li ha acudit altra cosa que donar suport i apuntalar l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida. “Divideix i venceràs”. Però no em trec del cap el final de la comèdia de Zorrilla, no fos cas que aquesta lluita pel poder entre aquests tres personatges acabés igual.
JOSÉ ANTONIO CASANOVAS TOMÁS
BARCELONA
