És hora que els grans escoltin els més joves perquè som nosaltres els que estem liderant la lluita per un futur digne. La COP26 ha demostrat una vegada més que els adults i els líders polítics estan ancorats en el modus operandi de sempre: molt parlar, molt somriure i molt advocar per un futur compromès amb el benestar del planeta però al final tot això queda en paper mullat. Així que sí: som els joves els que estem liderant aquesta lluita. I no ho fem perquè ens agradi estar enfadats, ni perquè siguem antisistema, ni perquè siguem idealistes. Ho fem per pura necessitat: si els adults no lluiten per la salut del nostre planeta (i, per tant, la nostra), ho haurem de fer nosaltres.
ANNA MAILLO DOMÈNECH
SANT VICENÇ DELS HORTS
Obesitat infantil
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) cataloga l’obesitat com una pandèmia de tipus no infecciós que provoca un desequilibri entre la ingesta alimentària i la despesa calòrica. Hi ha un vincle entre la publicitat de menjars ràpids, productes energèticament densos, begudes ensucrades i el sedentarisme, amb el risc d’obesitat infantil. No podem atribuir-ho només a una mala alimentació a les llars, sinó també a les escoles. Es tracta, doncs, de formar els nens en un estil de vida saludable: ensenyar quins aliments són nutritius, donar-los eines perquè facin una elecció conscient i més sana evitant aquells aliments el consum dels quals és perjudicial, etc.
CRISTINA CASALS MASSÓ
ESPLUGUES DE LLOBREGAT
Nou ‘modus vivendi’
Amb la implantació del teletreball com a manera principal de treballar, la població ha hagut d’adaptar-se forçadament a una situació i a un modus vivendi força diferents. Segons dades del baròmetre semestral de Barcelona, el 53,3% dels enquestats creuen que la percepció del teletreball ha canviat favorablement i el 65,9% estan d’acord que s’implementin sistemes de teletreball. Com bé afirma un estudi de l’Eada Business School, la població valora positivament el model híbrid de treball, ja que els permet tenir més flexibilitat a l’hora de compaginar les seves vides. A més, afirmen que són més productius a casa i que tenen més capacitat d’adaptació a la feina que es fa fora de l’oficina. Aquestes dades ens demostren la gran capacitat d’adaptació que mostrem quan la nostra realitat es veu alterada de manera abrupta. La pandèmia també ens ha servit d’aprenentatge. El covid-19 ens ha ensenyat a superar adversitats i adaptar-nos a qualsevol context.
MARIA AGUADO I ESTIARTE
BARCELONA
Preus pels núvols
Aquestes últimes setmanes estem vivint una pujada de preus en moltíssimes coses que afecten el dia a dia de qualsevol ciutadà. Ha pujat el preu de la llum, el del gas, el de la benzina... El simple fet de viure el dia a dia i fer ús de coses essencials per a moltes persones surt molt car i està portant al límit econòmic bona part de la societat. ¿No s’haurien d’implantar mesures al respecte per equilibrar això amb els sous baixos que hi ha generalment al país?
MARC HERNÁNDEZ GRAGERA
MATARÓ
Barcelona, ciutat saturada
Plou a Barcelona. Com de costum, el transport públic abarrotat, endarreriments, les rondes parades en hora punta, cues interminables de cotxes als accessos a les escoles... Com és possible que una ciutat com Barcelona es col·lapsi amb quatre gotes, com si d’una gran tempesta es tractés? Tenim molt per aprendre de ciutats com Londres, que han sabut gestionar els seus inconvenients meteorològics amb una eficiència urbana exemplar. Si hi ha adaptacions possibles, per què no les implantem?
MARIO VELASCO GONZÁLEZ
BARCELONA
