La infermeria
A propòsit del Dia Internacional de la Infermeria, denuncio el tracte econòmic que rep la infermeria a l’estat espanyol. Cobren poc, molt poc per la important tasca que duen a terme. La pandèmia ho ha posat de relleu.
Em baso en dades concretes: una familiar exercia com a infermera de quiròfan en un hospital de Barcelona. No arribava a final de mes. Una companya li va fer una proposta des d’un país europeu i va anar-hi.
Bons tractes, habitació pagada i tres vegades el sou que tenia a Barcelona. Conseqüència: poder llogar apartament, comprar un cotxe i poder venir a Barcelona sovint amb avió. Al cap de cinc anys ha tornat enyorada i torna a treballar en un important hospital de la ciutat en un lloc de responsabilitat al quiròfan. Cobra la meitat.
Les llicenciatures a tots ens costen diners a través dels impostos. Després, altres països es poden beneficiar de la inversió que hem fet, perquè no es té una política salarial conseqüent amb la importància que mereixen les persones i el seu de treball.
JORDI BUFURULL GALLEGO
BARCELONA
Operació biquini
Durant els primers mesos de primavera comencem a rebre anuncis sobre “l’operació biquini”, ho veiem per tot arreu: se’ns proposen diferents trucs i secrets perquè aconseguim una figura ideal en un temps rècord, perquè puguem lluir el nostre cos a l’estiu. D’aquesta manera juguen amb els complexos que ells mateixos ens creen.
No sé si realment ens adonem del perjudici que causa aquest concepte. L’operació biquini es pot convertir en una obsessió per a molta gent, sobretot per als col·lectius més vulnerables, com són els joves i adolescents.
Els mitjans i xarxes socials contribueixen a crear un estereotip irreal de com han de ser els nostres cossos. L’inici de les dietes ràpides per aconseguir-ho a qualsevol preu és un factor de risc per desenvolupar trastorns de la conducta alimentària i males relacions amb el menjar.
Una dieta només s’hauria de basar en crear unes pautes saludables d’alimentació que es puguin seguir al llarg del temps, no prohibir-nos menjar o eliminar aliments necessaris per al bon funcionament del nostre cos.
Cal afegir que qualsevol mena de cos és igual de vàlid, sigui dins d’un cànon de bellesa o no. Per anar a la platja i gaudir de la vida no ens cal un cos perfecte que molts cops és inaccessible i ens causa insatisfacció i manca d’autoestima.
TÀNIA SENTÍS
LLEIDA
La llibertat d’Ayuso
La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha reivindicat en diverses ocasions, i sota la divisa de la paraula llibertat, l’obertura de centres i horaris comercials, fet d’alt risc per als contagis de covid-19.
Ara, i després de la supressió de l’estat de l’alarma, han saltat les alarmes. Els molts contactes socials i infeccions a Madrid sota aquesta malentesa llibertat, més els inconscients de Madrid que van a les platges de València -amb aquesta comunitat espantada per si pugen allà els contagis-, denoten una falta de respecte a altres comunitats.
Madrid és zona d’infecció alta, i sentint les declaracions que ha fet Carles Francino al tornar a la SER, en què explicava que mentre estava ingressat per covid-19 sentia, des de l’hospital, els botellons del carrer del davant, un es fa creus del concepte de llibertat, una llibertat d’Ayuso que la pagarà la resta d’Espanya.
¿Podem qualificar això com un egoisme autonòmic sota el lema que Madrid és Espanya?
DAVID RABADÀ I VIVES
BARCELONA
