Voldria compartir alguns interrogants que em planteja una experiència viscuda fa un any (ara he rebut la sanció, just a punt de caducar).
¿És normal que un jutge, en plena pandèmia, forci la policia a posar al carrer una família amb un menor que feia 15 anys que vivia en un pis d’un gran propietari (que no ho necessita per viure)?
¿I que el Mossos no es limitin a protegir la comitiva judicial -com és la seva obligació-, sinó que enviïn 7 furgonetes d’antiavalots a un lloc on no hi havia violència? ¿No tenien altres feines més importants per defensar la seguretat de tothom?
¿I que el departament d’Interior ens multi amb 601 € a cadascuna de les 72 persones que pacíficament ens manifestàvem en contra? ¿El dret de manifestació només es respecta si es reclamen temes amb els quals el govern està d’acord?
¿Podem admetre que els poders públics siguin tan forts amb els febles quan es mostren tan febles amb els poderosos? Quanta desigualtat pot aguantar la nostra democràcia sense que no acabi perdent el nom?
XAVIER RIU SALA
BARCELONA
Treure’s el carnet de conduir a Barcelona
La majoria dels joves desitgem obtenir el permís de conduir com més aviat millor i aconseguir una mica d’independència, però no tots podem fer-ho. Barcelona és una de les ciutats d’Espanya on és més car treure’s el carnet de conduir, amb una mitjana que supera els 1.000 euros. Això si s’aprova tot a la primera, esclar. El que acaba pagant una persona que aprova el teòric a la primera i suspèn el pràctic dues vegades pot arribar fins i tot als 2.000 euros. Examinadors secs i maleducats, algunes zones d’examen certament complicades, i pràctiques dobles a causa de la pandèmia, no ajuden gaire a la situació. Siguem sincers: és una despesa que pot suposar un problema econòmic per a moltes famílies. ¿És just, sobretot per als més joves? ¿El carnet de conduir és un caprici només per als més privilegiats?
ANNA CABANÉ BENITO
GAVÀ
Pressió per ser mare
“Se’t passarà l’arròs”, “te’n penediràs”, “de debò que no vols ser mare?” Frases com aquestes són regularment sentides per les dones que tenim clar que no volem tenir fills. Així que no se’ns acudeixi dir que no volem ser mares! Ser mare soltera és tota una fita. Per què no ser mare no pot ser una opció igualment vàlida? Tenir una filla o fill per pressió és hipotecar la teva llibertat sobre la base d’un “què diran”, seguida després de la pressió de ser una bona mare. On queda llavors la llibertat de les dones que no volem ser mares? És més, ¿i la de les que volem viure soles?
GUADALUPE MUÑOZ GARCÍA
PREMIÀ DE MAR
La ciutat
Durant la pandèmia moltes persones de la metròpoli han decidit dirigir-se cap al món rural. El teletreball els ha permès evadir-se de l’estrès de la ciutat i descobrir una nova forma de vida. Jo, que vinc de terres de l’interior i durant l’època universitària estudio a Barcelona, puc assegurar que el nivell de vida en un poble és molt més enriquidor. Portar una vida saludable no només depèn de l’alimentació o l’activitat física, sinó també de l’entorn. Viure en una casa de pagès, caminar pel bosc, sortir al carrer i conèixer els veïns, és un privilegi. Un privilegi perquè puc gaudir de la tranquil·litat, respirar aire pur i intercanviar coneixements amb persones properes. Per què no conec les persones que viuen al mateix bloc de pisos de Barcelona? Per què al pujar al metro ningú se saluda? Per mi, viure en una ciutat és sinònim de solitud, fredor i anonimat.
SARA PLANS AUGUETS
SOLSONA
