Les renovables a Catalunya
Benvolgut Sr. Barjuan, voldria comentar un punt de la seva carta “El decret de renovables” que l’ARA va publicar dimecres, i que agraeixo de debò.
El decret que esmenteu va rebre un ampli suport del Parlament -Junts, ERC, Cs, PSC i comuns-. Crea una ponència d’energies renovables, amb 4 departaments de la Generalitat, que avalua si les propostes rebudes són compatibles amb criteris ambientals, agraris, culturals, urbanístics, paisatgístics, territorials i econòmics, i demana als ajuntaments implicats que hi facin les observacions que considerin convenients. La seva decisió és, sobretot, un filtre: descarta els projectes incompatibles amb els criteris fixats. Els procediments no s’acaben aquí: les propostes viables han de fer tràmits urbanístics i ambientals, que tenen una informació pública perquè tothom hi pugui fer al·legacions. Convé no confondre, doncs, les propostes que es presenten amb els projectes que finalment es puguin aprovar. Valorar si la generació d’energia neta afecta més o menys el territori hauria de basar-se en els projectes que reben llum verda. Les energies renovables serveixen per combatre el canvi climàtic que ja està perjudicant l’agricultura, el paisatge i la biodiversitat. Sense transició energètica, no hi haurà res a preservar.
DAMIÀ CALVET
CONSELLER DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT DE LA GENERALITAT
¿Hem de portar bolquer?
Estació de Ferrocarrils de la Generalitat de Plaça Catalunya. Després de la negativa rotunda dels empleats de l’estació a obrir el lavabo, no explicaré com em vaig sentir, però als que dicten les normes els vull fer una reflexió.
Els establiments essencials estan oberts. ¿És més essencial un estanc que un lavabo? ¿Un lavabo és menys essencial que una floristeria? ¿Es vol estalviar el sou de les treballadores de la neteja? Què passa amb qualsevol mortal que necessiti anar al lavabo, sigui gran o petit?
Amb el covid qualsevol norma, per absurda que sigui, és vàlida. Ens estan idiotitzant?
A qui correspongui, ¿pot explicar per què estan els lavabos tancats? Per què una cosa tan humana s’ha convertit en una carrera d’obstacles?
Tinc clara una cosa: el covid està transformant la nostra societat, l’està fent més injusta, més deshumanitzada, i contra això no hi ha vacuna, només hi ha sentit comú.
NEUS CERVELLÓ
TERRASSA
El parany de les raons
L’1 d’octubre del 2017 el menyspreu culminava a Catalunya amb una agressivitat sense cabuda en un país democràtic. Havíem guanyat. Les urnes hi van ser, dos milions de persones van votar, va guanyar el sí, i Espanya no va tenir imaginació per a una altra cosa. Després de les pallisses, la violència va seguir als tribunals. Més càrrega al carro de les raons frustrades. Després d’allò, res significatiu ha canviat a l’altra banda, però nosaltres ens hem quedat perplexos davant del propi mirall.
Intueixo que si Catalunya esdevé mai independent serà com a resultat d’un desequilibri de forces a escala europea que escapa totalment del nostre control. Cal estar preparats per quan arribi el moment i, sobretot, que les raons no ens degradin.
Els sistemes col·lectius no solen representar la suma dels individus que els formen. U més u són dos només quan sumem patates, però quan sumem elements que interaccionen entre ells (i les persones en som el paradigma), deixa de ser així. Si les forces independentistes fossin patates, els vots independentistes del passat 14 d’octubre sumarien majoria. Però les interaccions estan portant aquest “col·lectiu suma” a restar (malgrat tot el que diguin).
Podem seguir atrapats en el parany de les raons i dels interessos particulars, o podem decidir ser el millor que podem ser.
FELIP SANDIUMENGE
SANT CUGAT DEL VALLÈS
