Restriccions incongruents
Les mesures restrictives preses pels governs estan plenes de paradoxes i incongruències. És absurd que, a La Roca Village, una família hagi de dinar en un banc mentre podrien estar fent-ho còmodament a la taula buida de la terrassa, neta i totalment exterior, que hi ha al davant. Si en comptes de ser en un carrer de La Roca Village fossin en un carrer de la Roca de Vallès o Barcelona, això no estaria passant. I doncs, ¿quina diferència hi ha? Doncs aquests coses absurdes passen perquè el restaurant Atmósferas Mordisco se situa en el que anomenen un “centre comercial”, encara que, per les seves particulars característiques, La Roca Village és com qualsevol carrer a l’aire lliure de qualsevol ciutat. Per això, només podem servir menjar per emportar, mentre la nostra estupenda terrassa, que respecta totes les mesures de seguretat i higiene, es manté obligatòriament tancada. És molt trist i il·lògic que a la restauració no ens deixin obrir quan comptem amb espais que són fins i tot més saludables que ser al mig del carrer. Només volem donar menjar i tenir cura de qui ens visita i hem invertit molt de temps i de diners per fer-ho cada vegada millor. Ja n’hi ha prou de prohibicions absurdes: necessitem més solucions sensates.
ROSA M. ESTEVA
BARCELONA
Potència en venda d’armes
Espanya és la setena potència mundial en venda d’armes: quina tristesa provoca aquesta distinció. Ser una potència en la fabricació de ginys que serveixen per destruir vides, edificis, ciutats. Provoca un sentiment de rebuig enorme. Ràbia i impotència. Seria millor ser els primers en investigació científica, en producció de béns de protecció mediambiental, en ciències de l’educació, en producció de mitjans per assegurar la salut dels humans i de la naturalesa. Quina pena ser una potència en destrucció! Alguns cínics diuen que aquesta indústria crea llocs de treball. I els que destrueix? Una altra mena d’estructura social i econòmica productiva, col·laborativa i constructiva també crearia llocs de treball.
JORDI BUFURULL GALLEGO
BARCELONA
Pedagogia impositiva
Per derrotar la demagògia de paradís fiscal de la dreta, cal que l’esquerra venci prejudicis i aixequi amb orgull el cap iniciant una àrdua tasca pedagògica, ben argumentada i sense acritud, que evidenciï la necessitat de recaptar impostos per proporcionar a la societat uns serveis públics de qualitat -pensions, educació, sanitat, infraestructures, etc.-. Ho ha de fer per complir amb la Constitució -que obliga a “subordinar tota riquesa a l’interès general”-, ha d’apujar impostos a les grans fortunes i empreses fins que Espanya se situï en la mitjana de la Unió Europea.
Ja n’hi ha prou de ser acomplexat i arrossegar els peus sempre que la dreta fa electoralisme amb baixades impositives, sense aclarir a quines retallades sotmetrà a la població per a disminuir, com sempre ha fet, els tributs als rics, i desgravar unes engrunes a la resta, deixant un rastre neoliberal de serveis públics de tota mena desmantellats.
MIGUEL FERNÁNDEZ-PALACIOS GORDON
MADRID
Populisme o democràcia
Després de sentir com la senyora Ayuso es vantava que la seva política amb la pandèmia havia impedit que Madrid s’arruïnés, perquè, a diferència de Pedro Sánchez, ella prefereix defensar els hotelers i els comerciants, i no els “etarres”, els “ocupes” i els “colpistes”, em sembla que més valdria que canviés urgentment el seu lema -“comunisme o llibertat”- pel de “veritat o mentida”, o potser millor, “democràcia o populisme”.
JOSEP VILÀ BATLLE
OLESA DE MONTSERRAT
