Carta de l’equip docent de l’Escola Manyanet Sant Andreu
La mort de la nostra alumna Kira ens ha causat a tots un dolor i una tristesa de què encara no ens hem refet. Els dies posteriors a la seva mort vam haver de fer el cor fort i dedicar tots els nostres esforços a acompanyar els alumnes i companys de la Kira en el procés de dol. Vam estar amatents a l’estat emocional dels nois i noies i vam desplegar els recursos necessaris, servint-nos de l’ajuda de professionals externs, per poder ajudar-los a viure aquella terrible situació i aportar, com poguéssim, una mica de serenor. Un acompanyament que avui encara continua.
Hem tingut molt present en tot moment la família de la Kira. No hi ha paraules en el món que puguin oferir consol. La tristesa ha de ser infinita. Entenem que dins l’absoluta desesperació sorgeixin mil preguntes sense resposta.
En aquest context, s’han publicat nombrosos missatges a les xarxes socials o s’han presentat testimonis en mitjans de comunicació en contra de la tasca de l’equip docent que ha format i forma part de l’escola. Alguns d’aquests missatges inclouen atacs personals amb noms i cognoms de professionals del centre. Hem vist com es qüestionava la nostra tasca i es feien insinuacions sense cap prova. El trasbals i la perplexitat ens han deixat indefensos.
Tot l’equip docent hem desenvolupat la nostra tasca amb la màxima professionalitat i posant en el centre l’interès i el benestar de l’alumnat. Sempre hem treballat amb honestedat i una dedicació ferma. Quan hi ha hagut cap indici d’assetjament, hem actuat de manera immediata i coordinats amb els responsables de les administracions. No és cert que molts alumnes de la nostra escola hagin marxat per qüestions d’assetjament. Ben al contrari: hem rebut molts alumnes que venien de situacions complexes i s’han trobat a gust amb nosaltres. En els últims deu anys l’escola ha obert vuit expedients per indicis d’assetjament i, en tots els casos, l’administració educativa ha conclòs que no hi havia assetjament. Tampoc hem tingut mai cap condemna dels diversos organismes públics que permanentment tutelen la nostra tasca educativa.
Esperem que un cop portades a terme totes les diligències, contrastats els fets i finalitzades les investigacions, es pugui saber què va passar. I si alguna cosa no s’ha fet bé, serem els primers a exigir responsabilitats i promoure els canvis pertinents.
Ha sigut un curs dur, difícil i carregat de complexitat per a tot el món educatiu. Per això es van reforçar especialment els aspectes més vinculats a les emocions. Som un col·lectiu que, amb encerts i errors, vetllem no només pels aprenentatges sinó també pel creixement personal dels alumnes. Ens dediquem de ple a la seva cura. Sempre estem i hem estat al costat dels nostres alumnes, treballant amb professionalitat, vocació i dedicació, amb especial interès pel seu benestar emocional.
Mentre fem aquesta feina, la pèrdua de la Kira i el seu record continuen molt presents entre nosaltres.
EQUIP DOCENT MANYANET SANT ANDREU
A un any de la mort de Ruiz Zafón
Fa tot just un any que ens va deixar l’escriptor Carlos Ruiz Zafón i continua tenint nous lectors a les biblioteques. A la biblioteca de l’institut on faig de professora els seus llibres continuen sortint en préstec, i els alumnes se’ls recomanen els uns als altres; no només les seves novel·les més juvenils, sinó també les escrites per a adults, si és que fem cas d’una divisió que, pel que fa als gustos dels seus lectors, ben bé no existeix. Els seus llibres s’han duplicat als prestatges de la biblioteca i, quan tornen d’un préstec, s’hi coneix que han sigut llegits pàgina a pàgina i línia a línia. Aquest homenatge silenciós dels lectors, en aquest cas adolescent, també cal fer-lo saber.
EULÀLIA RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
