Impossible d'entendre
Quan es redactava la Constitució, Gabriel Cisneros -un dels seus pares- va manifestar que l’estat d’alarma era el mecanisme ideal per afrontar catàstrofes naturals com podia ser una pandèmia. Per això, costa d’entendre, excepte si es mira sota el prisma de la deriva ultra, la sentència del Tribunal Constitucional que declara inconstitucional part del decret de l’estat d’alarma. Tots els països del nostre entorn van adoptar, sota el consell científic i amb urgència, mesures similars de confinament tractant de salvar vides. Per això resulta més sorprenent encara.
L’estat d’excepció al qual al·ludeix el Tribunal és molt més restringit i requereix que existeixin alteracions d’ordre públic per aplicar-se. Aquest sí que hauria sigut inconstitucional, i la cerca de consens per a la seva aprovació, impossible.
Errors així ens deixen bocabadats i veiem que la dreta continua bloquejant la renovació dels òrgans judicials per utilitzar políticament la justícia.
MIGUEL FERNÁNDEZ-PALACIOS GORDON
MADRID
L’estiu de la marmota
Molts tenim una sensació de déjà vu respecte a l’estiu passat. És arribar a l’inici de l’estiu, el pont de Sant Joan, el final de curs, activitats programades... i creure ingènuament o, millor, irresponsablement que el canvi de rutina amb les vacances ja encetades pot també modificar la nostra prevenció davant la pandèmia. La vacunació ha donat la sensació de falsa de seguretat, perquè no tothom està vacunat i les dades no han tingut en compte la variant més contagiosa que a d’altres països ja patien. S’ha comès el mateix error de l’estiu passat, però amb conseqüències diferents i pitjors perquè el virus evoluciona tot adaptant-se. Som nosaltres els qui també hauríem d’evolucionar, tot fixant-nos en la realitat de la pandèmia i no pas en les simples dates del calendari.
EULÀLIA RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Barcelona i la soca delta
Pel que fa a l’onada actual de la pandèmia: no és que s’hagin fet les coses incorrectament. És el jovent qui s’ha extralimitat imprudentment passant olímpicament de deures, obligacions i de responsabilitat. Ànsies de llibertat, de desfogar-se i de retrobar-se amb els amics han estat causa i efecte d’un rebrot inexplicable. Festes il·legals, botellades, beure sense control i sense les obligades mascaretes envoltats de gent d’altres bombolles d’origen incert.
Negligència compartida entre ajuntaments i jovent. Blindar platges, i tots aquells espais adients per festes il·legals i botellades, eren mesures d’obligat compliment. Però Barcelona no és la ciutat que era, la ciutat del seny, neta, acollidora i amb uns projectes de creixement sostenible. Avui tenim una ciutat bruta, violenta, problemàtica.
PERE MANUEL GIRALT I PRAT
SANT JUST DESVERN
La Casa Azul, fantàstics al Cruïlla
Vaig escoltar en directe per iCat -felicitats a l’emissora!- l’actuació del grup català La Casa Azul al festival Cruïlla de Barcelona i el concert em va semblar realment sensacional, el millor del festival.
Però el millor de tot va arribar quan, després de tocar joies comPodría ser peor, Todas tus amigas oLos chicos hoy saltarán a la pista, en Guille Milkyway i els seus cantaren la superba i inimitable La revolución sexual, amb sorpresa inclosa, ja que van inserir entremig de la seva interpretació un fragment d’una famosa cançó de la cantant Rafaella Carrà com a homenatge a la famosa estrella italiana recentment traspassada. ¡Un detallàs impagable i bestial! Guille Milkyway i senyors tots de La Casa Azul, sapigueu que sou genials! Moltíssimes gràcies i no deixeu mai de tocar!
PERE MANUEL GIRALT I PRAT
SANT JUST DESVERN
