CARTES I MISSATGES
Opinió  /  Cartes 04/02/2022

Cartes a la Directora 22/01/2022

5 min

No tot és un desastre, no tot està perdut i no sempre es gestiona tot malament. Davant d’una crisi com aquesta, no val culpar el govern, els de dalt o el sistema, perquè aquest sistema està format per persones i moltes d’elles volen treballar bé. En l’àmbit sanitari, ho he comprovat un cop més aquests dies en què mig país estàvem contagiats; atenent a la meva sol·licitud -en aquest cas, per l’app La Meva Salut- em van trucar del CAP per fer-me el test d’antígens i, davant d’una sala d’espera plena, el metge només em confirmà el positiu un cop era a dins de la consulta. Inicià, llavors, el procés administratiu de baixa/alta -amb puntualitat alemanya- i em van trucar un parell de dies per fer seguiment de l’evolució. Potser queda diluïda la professionalitat de molts, perquè queixar-se fa molt soroll; potser hem de ser més, perquè sigui la feina mal feta el que quedi diluït.

NOELIA VÁZQUEZ CHIMENO

L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

Les relacions afectives durant la pandèmia

El passat desembre, la Carmeta, la meva mare, va fer 90 anys. Tot i que hauríem volgut celebrar-ho com calia, un problema familiar ens va fer ajornar-ho fins Nadal.

Uns dies abans, però, ens van trucar de la residència d’avis on està internada per dir-nos que una cuidadora que era contacte estret d’ella havia donat positiu per covid-19 i que s’havia de confinar uns dies tot i portar les tres dosis de la vacuna, la qual cosa li impedia que pogués sortir a passar Nadal en companyia de la família. Uns dies després, una altra interna també va donar positiu i automàticament la residència va passar a tenir la qualificació de roja i ja no es van poder fer sortides ni rebre visites. Els casos van anar augmentant fins que, finalment, la meva mare va donar positiu.

Una de les preocupacions més grans durant la pandèmia han estat les relacions afectives que han tingut els nostres grans. Tot i l’estima que poden rebre de les cuidadores, no és la mateixa que reben per part de la família.

Calia prendre tantes precaucions? Veient els resultats és evident que no, que les decisions del departament han estat desencertades. A la meva mare li han estat fet PCRs i altres proves constantment fins que ha donat positiu. Les que li van fer pels voltants de Nadal, Cap d’Any i Reis van donar sempre negatiu... No obstant, ha estat tot el temps confinada!

A la Carmeta, com a totes les Carmetes, Maries, Ramons, Miquels i tants i tants d’altres, li han negat l’afecte de la seva família durant un temps que ja mai podran recuperar. Sobretot perquè a les persones grans, de temps ja no els en queda gaire...

JOAN FERRÉ VERGE

AMPOSTA

Les altes capacitats, discriminades pel covid

La meva família i jo pertanyem al col·lectiu de les persones amb altes capacitats, que una vegada més s’ha exclòs del sistema. Ens exclouen de les beques, dels ajuts, d’una educació en consonància a les nostres necessitats i, així i tot, ens arremanguem les mànigues i fem miracles per ajudar els nostres fills i filles a trobar un equilibri. La Generalitat, tot i saber que hi ha un gran nombre d’alumnes catalans accelerats de curs (no cursen el curs que els tocaria per la seva edat cronològica), els ha exclòs del protocol de la gestió de casos de covid-19, únicament per portar la pauta de vacunació infantil i estar cursant un, dos, tres cursos més amunt. Nenes i nens que han estat confinats sense haver-ho d’estar perquè simplement ningú els ha tingut en compte.

M’agradava molt la política, fins fa poc. Em pregunto per què no escolten. Jo intento escoltar tothom en el meu dia a dia, crec que és responsabilitat meva i m’agrada escoltar, sempre n’aprenc alguna cosa. És cert que la situació que estem vivint no hi ajuda, i soc realment conscient de la dificultat de gestió, però no hauria de servir com a excusa.

Volem donar les gràcies als professors i professores que una vegada més han de fer la feina que no els pertoca.

ANNA BASAS I JAUMANDREU

SANT CEBRIÀ DE VALLALTA

La fugida de Cuixart

El dia 16 de gener, la Sra. Esther Vera, en el seu article “Cuixart es planta”, plantejava la següent pregunta: “¿Algú s’imagina Cuixart fora de l’activisme?”. Crec que la resposta a aquesta pregunta ha de ser rotundament: no! Perdre aquest home representa un gran hàndicap per al moviment català. Jo esperava que després del famós i teatral judici, quan va etzibar “Ho tornarem a fer”, ell seria un dels abanderats que ens obririen el camí. Fan falta moltes persones com ell, ja que no abunden al front. Una llàstima.

ANGEL MARCO

SANT JUST DESVERN

Downing Street era una festa

En el moment més dolorós de la pandèmia, amb elevades xifres de morts, hospitals col·lapsats, restriccions i una població confinada i angoixada, al 10 de Downing Street Boris Johnson i el seu entorn celebraven festes -difícil trobar un dia que no- on, considerant-se intocable, entre glop i glop, el poder li va pujar al cap.

En l’era del màrqueting polític, la demoscòpia manejada per una ment imprevisible com la de Johnson resulta nefasta. Aquest despotisme de creure’s invulnerable passa quan a qui entona un discurs fraudulent ple de desraó, despropòsit, insolidaritat i confrontació, que treu la Gran Bretanya de la UE, en lloc d’expulsar-lo o exigir-li seny li riuen totes les ocurrències.

Johnson pensa que la política no és l’art de governar, sinó la facultat de conservar el poder. Però pel camí se li van creuar unes quantes gresques que ni els seus partidaris li perdonaran. De vegades el sistema engendra monstres que, després de la destrossa, ha de devorar.

MIGUEL FERNÁNDEZ-PALACIOS GORDON

MADRID

Ultimàtum a la Terra?

Per primera vegada a la història -podria ser la darrera, segons dades del passat Fòrum Econòmic Mundial de Davos-, la gran preocupació dels amos del capitalisme mundial ja no té res a veure amb l’economia, ni el terrorisme, ni el covid: la seva principal preocupació és el canvi climàtic. Davant l’escàs avenç d’estratègies comunes i la manca de consens internacional per prendre mesures urgents, temen que no s’aconsegueixi evitar el ja present escalfament global i el dramàtic futur del planeta, cosa que agreujaria les crisis econòmiques i socials i afectaria el sistema financer. Davant del pessimisme del més d’un miler de líders que hi assistien, juntament amb la greu advertència del president del Fòrum, que va afirmar que “el planeta està en flames”, es va fer una crida als poderosos exhortant-los a unir esforços i adoptar mesures solidàries, eficients i urgents, si és que encara som a temps de parar l’hecatombe que ens espera.

I mentrestant a Espanya, els polítics, entre retrets com galls barallant-se, la seva principal preocupació és “l’atur”, “l’estancament econòmic”, “el covid”... Ah! I el Procés.

LOLA ARPA VILALLONGA

PERATALLADA

L’escàndol al Parlament: la punta de l’iceberg

Al marge de començar aquesta carta amb la imprescindible felicitació a l’equip de l’ARA que ha destapat els cobraments tèrbols del Parlament de Catalunya, crec que és important fer notar que això és només la punteta de l’iceberg. Ja a finals del segle passat es van produir prejubilacions en empreses. Amb poc més de cinquanta anys es van enviar a casa força treballadors, amb el sou íntegre fins a la data real de jubilació. Aquests col·lectius privilegiats van consumir recursos públics i ajuts, i no sembla que aquest fet preocupés gaire en el seu moment. Suposo que això continua passant de la mateixa manera. Tot i que no hauria de passar enlloc, és curiós el rebombori que es produeix quan són “els nostres”, ja que hi ha partits o governs estatals que ja es dona per ben entès que ho fan, sense que s’esvaloti el galliner. Crec que només hi ha una solució: la transparència total, publicant tots els sous a internet, tant dels empleats públics com dels privats, fins al més alt nivell.

JOAN DOMÈNECH OLIVA

BARCELONA

stats