L’ús del català entre els joves va de capa caiguda, i un dels àmbits en què es fa més palès és en el consum de contingut audiovisual. I és cert que els joves gairebé no veiem, per exemple, sèries de televisió en llengua catalana. Però no és perquè no vulguem, o perquè preferim veure una pel·lícula americana. És simplement perquè no en tenim l’opció. Els continguts dirigits als joves en català escassegen, i es veuen cada cop més perillosament reduïts. I això que tenen bona acollida entre el públic. N’és un bon exemple l’exitosa sèrie de TV3 Merlí, o sense anar més lluny, Crims, que acaba de guanyar el premi Ondas a millor programa radiofònic estatal.
Hem de posar fi a aquesta recessió i apostar pels talents, les idees i la realització de projectes aquí a casa nostra, en la nostra llengua. Si volem que els joves consumeixin en català, oferim contingut en català.
MAR GIRONELLA
FIGUERES
Les obres de la Via Laietana
Parlo com a veïna i treballadora d’un dels comerços de la Via Laietana, que pateix la contaminació acústica i el tràfic constant que hi ha a la zona. Sempre he pensat que un carrer peatonal o amb el pas de vehicles més restringit faria un gran servei al veïnat i als comerciants de la zona. Ara bé, en la situació postpandèmica actual, ¿volem dir que aquesta reforma és una prioritat? ¿És el principal problema al qual fer front ara mateix a Ciutat Vella? Es destinen 32,9 milions d’euros a la reforma de la Via Laietana, quan els carrers del Gòtic i el Born estan plens de famílies en risc de vulnerabilitat i persones vivint al carrer. ¿No prima garantir que l’accés als drets més fonamentals sigui una realitat per a tothom?
CAROLINA SANSEVIERO ARNAIZ
BARCELONA
Tecnologia punta
Per tal d’estalviar mà d’obra, és cada cop més freqüent i més incomprensible -amb la quantitat d’atur que tenim al país- que les màquines i els robots substitueixin les persones. Però no sempre funciona... Quan vas a un aparcament, si la targeta de pagament s’encalla o el teletac no funciona, no et queda més remei que parlar amb un robot que et va donant ordres per poder sortir del forat. Concretament, fa uns dies, en un pàrquing immens, no hi havia ningú per atendre el client, i davant la meva desesperació l’intèrfon em va connectar amb algú que, ¡des de Madrid! (jo era a Girona), havia de solucionar els meus problemes. Això passa als bancs, autopistes i a tants altres llocs del nostre món civilitzat. Quin contrasentit que amb les noves tecnologies estiguem perdent el contacte directe i també llocs de treball.
LOLA ARPA VILALLONGA
PERATALLADA
Esport femení i mitjans
Com a espectador sempre he trobat curiós que quan es fa referència a esportistes femenines es tendeix a destacar-les més pel seu aspecte físic que no pas per les seves habilitats esportives. No hi ha res de dolent en el fet que les dones es vulguin veure femenines o atractives des d’un punt de vista tradicional. Les esportistes mereixen ser tractades amb el mateix respecte per les seves destreses atlètiques igual que els seus homòlegs masculins. Quan una dona atleta apareix en una publicació esportiva o en un anunci publicitari per promoure un esport o un producte relacionat amb la seva habilitat i destresa esportiva, haurien de presentar-la amb tant de respecte com es fa amb els homes, i no destacar-la per si és més o menys femenina, si llueix aquest o aqueix modelet o si és més o menys encantadora.
Alguns periodistes haurien de recordar que l’esport és esport, el practiqui qui el practiqui.
TABARE MOREYRA CALDUCH
TERRASSA
