CARTES I MISSATGES
Opinió  /  Cartes 04/02/2022

Cartes a la Directora 23/01/2022

3 min

L’estigmatització és definida per l’Institut d’Estudis Catalans com un “procés pel qual un grup amb poder defineix el que és normal i deixa fora d’aquesta definició altres conductes que, en conseqüència, són considerades desviades”. Què és el normal i què no ho és? L’estigma genera actes de discriminació i rebuig.

Arran de la pandèmia, han augmentat arreu del món trastorns mentals com el trastorn depressiu o d’ansietat. Hem de treballar tots i totes per eliminar els estigmes, també aquells que afecten les persones amb trastorns mentals, sigui quin sigui el trastorn que pateixen.

La salut mental és igual d’important que la salut física, i això també és un aspecte de la societat que hem de canviar. Els trastorns mentals estan molt invisibilitzats, sobretot arran de la gran estigmatització que pateixen i en part, també, perquè no es perceben a simple vista.

Molta gent que pateix problemes d’aquest tipus no ho exterioritza perquè anar al psicòleg sempre ha sigut un tema tabú. Encara que ara s’estigui normalitzant el fet d’anar-hi, hi ha molta gent que continua tenint aquest estigma. Canviem-ho.

CLÀUDIA CASAS COCERA

MANRESA

Desconfinaments

Llegeixo a l’ARA que “Argimon preveu la fi de les quarantenes a l’abril”. El conseller de Salut ha anunciat que, si no irromp una nova variant que desplaci l’òmicron, el seu departament deixarà de fer el recompte diari de casos i, en definitiva, tractarà el covid com una grip. Això suposarà deixar de fer proves diagnòstiques a tots els casos sospitosos i posar fi a les quarantenes i els confinaments. No puc descriure l’alegria que m’ha envaït amb la notícia. No voldria precipitar-me, però aquest era el moment que molts esperàvem: una petita esperança de poder tornar a viure com abans de la pandèmia. El camí haurà sigut llarg, i molt dur, i hem hagut de lamentar moltes, massa, morts. Però la fatiga pandèmica era ja insostenible. Estem tots molt cansats, devastats anímicament. Necessitem que les coses tornin a ser com abans aviat o, com a mínim, que puguem tornar a fer les coses que ens feien feliços. Comencem a veure la llum al final de túnel.

MARIA LÓPEZ

BARCELONA

Dubtes i desnonaments

Han desallotjat a Badalona unes persones que vivien en una nau amb tota la precarietat imaginable. Això va ser el 12 de gener, amb les temperatures més baixes de l’any, havent demanat els ocupants ajornar-ho tres mesos. Ni la propietat, ni el jutge ni les forces policials es van estar de romanços i aquelles persones ja són al carrer.

No discuteixo el dret de la propietat, no entro en quina mena de gent són els que hi malvivien, només penso en persones al carrer en ple hivern. No sé si les forces policials podien donar llargues a l’ordre judicial que van rebre o el jutge podia mirar el calendari i pensar que no vindria d’un parell o tres de mesos. No ho sé. ¿La propietat necessitava tenir la nau lliure aquell mateix dimecres? No ho sé. Massa dubtes.

AGUSTÍ VILELLA I GUASCH

CAMBRILS

La nova educació

A mesura que es coneixen els desenvolupaments de les assignatures a la nova llei d’educació, augmenta la preocupació. El govern està demostrant que el que li interessa no és la formació integral de les persones, el coneixement per al desenvolupament de la maduresa personal i la seva inserció al món social i professional. El que preval és el projecte d’imposar una visió parcial i ideològica des del poder, especialment en tot allò relacionat amb l’ètica, la cultura i la història. En el cas de Catalunya potser es veu amb més claredat, ja que sembla que els destorben especialment els centres que procuren donar una formació integral de la persona.

JESÚS DOMINGO MARTÍNEZ

GIRONA

stats