CARTES I MISSATGES
Opinió 27/09/2021

Cartes a la Directora 24/09/2021

3 min

Veig quines són les estrenes cinematogràfiques de la setmana i em queda clar que anar al cinema a veure pel·lícules en català esdevé una autèntica “missió impossible”. ¿I quina és la reacció de protesta davant d’aquest panorama tan injust i desolador per a la llengua catalana, de partits com Ciutadans i el Partit Popular, autoproclamats com a grans defensors del “bilingüisme”? Cap ni una. De fet, ja ho varen deixar ben clar quan, fa uns anys, es va discutir la llei del cinema amb la polèmica del doblatge al català: només els preocupen els drets dels productors, distribuïdors, exhibidors... però els drets dels espectadors catalans a veure cinema en la seva pròpia llengua (ni que sigui per al públic infantil) els importen un rave.

JOSEP VILÀ BATLLE

OLESA DE MONTSERRAT

El volcà i les catàstrofes

Quan es produeixen catàstrofes solem culpar la naturalesa. Sembla que no som conscients que la lluita de l’home enfront de la naturalesa és una batalla perduda. Poden parlar experts i científics, però la realitat és crua: hem de reconèixer que som els humans que ens hem instal·lat en l’hàbitat natural. Ho estem veient cada dia, sobretot en el cas dels que ho han perdut tot a La Palma. És molt dur quedar-se sense llar, sense les teves pertinences, sense la teva pròpia història. També ho veiem en les tempestes que, convertides en riuades, s’emporten tot el que troben en el seu curs. I la tempesta Filomena, que va provocar caigudes d’arbres i altres objectes pesants amb importants destrosses fins i tot en cablejats de llum. La conclusió és clara.

CRISTINA CASALS MASSÓ

ESPLUGUES DE LLOBREGAT

Gelós de la Ricarda

Aquests últims dies m’he descobert gelós de la Ricarda, espai natural en perill per l’amenaça de l’allargament d’una pista de l’aeroport del Prat. Les persones som, també, espais naturals, espais de vida, que haurien de gaudir de la màxima protecció i respecte. Veient l’encomiable defensa de la Ricarda per determinats partits polítics, em venen a la memòria les lleis de desconnexió aprovades al Parlament de Catalunya el setembre de 2017. Aquests mateixos partits no van tenir cap escrúpol per trepitjar els drets de molts catalans votant a favor o abstenint-se. L’avió de la República Catalana Independent necessitava per enlairar-se una pista molt més llarga de la que disposava i no es va dubtar a envair l’espai natural dels que hi estàvem en contra. Mereixem reconeixement i reparació. Estaria bé, al meu entendre, començar per un “Ho sentim, ens vam passar” expressat des del cor. Qui sap si això podria ser l’inici d’una bonica amistat, com es diu -en un aeroport- al final de la pel·lícula Casablanca.

MARTÍ VILA MUNIENTE

VILASSAR DE DALT

Ayuso-Casado: taula de diàleg

La populista Ayuso, ostatge de la maquiavèl·lica ment del seu cap de gabinet Miguel Ángel Rodríguez -que, si s’ha de jutjar pel que es veu, manté la tècnica d’escampar l’antipolítica amb la sembra de mentides, l’espectacle xaró, el menyspreu institucional i la grolleria més tosca-, provoca el pànic a Génova al postular-se a la direcció del PP madrileny. Aquest moviment ha originat una picabaralla pública. Al desconèixer fins on és capaç d’arribar una irritada Ayuso, un alarmat i recelós Casado haurà d’anar amb peus de plom per preservar com sigui la poltrona que comença a trontollar. El moment escollit desmunta la immaculada programació que Casado atresorava per a la seva convenció nacional, prevista per al dia 27, a la qual Ayuso, obrint una treva, finalment assistirà per no tensar les seves opcions de conquerir Génova en el futur.

Després de l’armistici, Casado no tindrà més remei que muntar amb Ayuso una taula de diàleg similar a la que tant critica.

MIGUEL FERNÁNDEZ-PALACIOS GORDON

MADRID

stats