Javier Cercas al ‘FAQS’
Arran de la polèmica generada a les xarxes al voltant de l’escriptor gironí Javier Cercas, he vist, amb uns dies de retard, l’entrevista que li van fer al FAQS de TV3 i m’ha semblat interessantíssima.
Deixant de banda les seves opinions sobre el rei Joan Carles o que Espanya és una democràcia (plena), amb les quals es podrà estar d’acord o no -jo no comparteixo, en part, l’última pel tema dels presos polítics-, Cercas va exposar un parell d’idees força encertades.
La primera, al voltant de l’ètica de la traïció, ja que, segons ell, hi ha moments en la vida que la traïció pot resultar més valenta i valuosa que la lleialtat, circumstància que va personificar en el cas del tinent general Gutiérrez Mellado, el president Adolfo Suárez i el secretari general del Partit Comunista Santiago Carrillo, ja que, al seu parer, tots van “trair” el seu passat, els dos primers abandonant el franquisme i el tercer acceptant la monarquia per fer possible la democràcia a Espanya. Es dona el cas que ells tres van ser els únics que no es van amagar sota els seus escons quan els guàrdies civils van començar a disparar al Congrés el 23-F. I la segona, la creença que tant la història i la realitat com els éssers humans són molt complexos, de manera que aquests últims són capaços del pitjor i del millor, recorrent, en aquest cas, a l’exemple de Jordi Pujol, de qui Cercas va reconèixer que, a banda de la seva part “fosca” relacionada amb la corrupció, no es pot negar que té una part “brillant” relacionada amb els Fets del Palau, el seu empresonament i perquè era -va remarcar- un “antifranquista real”. No he trobat, doncs, en aquesta entrevista res que justifiqui l’esmentada polèmica, la qual, en tot cas, deu obeir -m’imagino- a altres obscurs interessos i motivacions.
JOSEP VILÀ BATLLE
OLESA DE MONTSERRAT
Els aliments, a examen
Des de principis d’aquest any els consumidors ens estem familiaritzant amb el nou etiquetatge d’aliments i begudes. Es diu Nutri-Score. Es tracta d’una eina que està dissenyada amb l’objectiu de desxifrar la informació nutricional d’aquests productes. El podem trobar a la part frontal dels envasos amb una classificació en cinc colors que, de manera gradual, del verd al vermell i de la A a la E, respectivament, ens indica si aquests productes són més o menys saludables.
Però això ens pot confondre més que aclarir-nos. Per què? Perquè, per exemple, l’oli d’oliva té una baixa puntuació, degut al seu alt percentatge en greix, mentre que en canvi alguns cereals i iogurts tenen més bona puntuació.
Opino que haurien de millorar la informació de l’etiquetatge aportant més dades del producte, com ara quantitat de sucres, sodi o fibra. D’aquesta manera, els consumidors podrem anar a comprar sabent què mengem.
JUDITH TRISTANCHO NAVARRO
TORDERA
Ídols i seguidors
Cada dia constato més que la societat catalana funciona des de la lògica del fenomen fan. Entronitzem persones famoses i som incapaços de ser crítics amb elles. L’emoció s’imposa a la raó. I el problema important és que actualment, dins de la societat catalana (i l’espanyola), aquests referents transmeten valors nefastos. Fomenten els personalismes. Són persones que ens impacten només perquè les seves accions ens fan sentir emocions molt intenses a través d’estímuls audiovisuals potentíssims que ens hipnotitzen. Estímuls que acostumen a anar lligats a la bellesa física, al luxe, a l’ostentació, a l’evasió, a l’agressivitat, a l’arrogància, a l’habilitat esportiva... i, paral·lelament, el pensament crític, la compassió, la singularitat, la humilitat, la dissidència i l’empatia queden silenciats. Ens queixem del circ i en formem part, tant infants com adults.
XAVIER GARCIA BAULAS
VILAFRANCA DEL PENEDÈS
