L’atenció primària i el covid
Escric per parlar d’una situació que em temo que si no canvia aviat tindrà conseqüències greus: l’atenció primària té la seva activitat assistencial presencial pràcticament aturada des de fa un any. S’entén que en els primers mesos de la pandèmia haguéssim d’actuar de la manera que ho vam fer, centrant-nos en l’atenció al covid, mentre evitàvem el tancament dels ambulatoris (com es va suggerir en un principi).
Però avui a la majoria dels CAP de Catalunya l’activitat assistencial presencial continua absolutament limitada, amb la pèrdua de l’atenció habitual pel professional de referència i el canvi a una atenció a distància. Tot això ja està comportant problemes de salut greus a la ciutadania, retards diagnòstics, iatrogènia o empitjorament en els paràmetres de salut general de la població en un context d’inequitat per al ciutadà, ja que cada CAP actua de manera diferent.
Invertim molta energia, recursos i temps en aspectes poc rellevants, en termes de salut, d’una sola malaltia en detriment de moltes d’altres tant o més greus que es diagnostiquen, es tracten, s’acompanyen i es curen des de l’atenció primària. I aquelles poblacions més vulnerables són les que en surten més mal parades.
Des de les direccions d’atenció primària i des del mateix departament de Salut ha mancat el lideratge i la valentia per evitar-ho i s’ha deixat en mans dels CAP la decisió de com i quan organitzar l’assistència presencial, en lloc de donar-nos suport i preguntar què necessitem per fer-ho possible. Per revertir tot això ens calen governs que confiïn en l’atenció primària com a eix central del nostre sistema de salut, amb una visió menys hospitalcèntrica i més comunitària.
THAÏS CLUSA GIRONELLA
SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA
Toc d’atenció del Consell d’Europa
Una vegada més, el Consell d’Europa ha donat un important toc d’atenció a l’estat espanyol per la manca de respecte a la llibertat d’expressió i, en general, a les llibertats civils. El passat 11 de març la responsable de drets humans del Consell d’Europa, Dunja Mijatovic, va escriure una carta contundent a l’executiu espanyol en què traslladava la seva preocupació per les creixents condemnes a presó d’artistes i activistes socials, sense tenir en compte, per part de la justícia espanyola, la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans. D’altra banda, la Comissió de Venècia, vinculada al Consell d’Europa, va apressar el Congrés de Diputats a modificar l’anomenada llei mordassa, creada el 2015 pel PP, pel seu caràcter potencialment repressiu.
JOSEP M. LOSTE
PORTBOU
Nawal El Saadawi
Aquesta setmana hem rebut la notícia de la mort de l’escriptora egípcia Nawal El Saadawi, coneguda per la seva lluita per la igualtat de les dones -des del món àrab-, alhora que reconeguda per haver estat traduïda en nombroses llengües.
El seu llibre més conegut és Dona al punt zero, que al club de lectura de la biblioteca de Torroella de Montgrí vam llegir aquest mes de març per celebrar el Dia de la Dona. A la novel·la s’explica la història, real i cruel, d’una dona, anomenada Firdaus, que com tantes dones arreu del món, però en aquest cas a Egipte, esdevé reiteradament víctima per la manca de llibertat dins d’un sistema patriarcal en tot negador i opressiu. Sobre la figura de l’autora, cal tenir present que el fet que Nawal El Saadawi fos una activista en pro dels drets de les dones al seu país li va comportar, a part de l’acomiadament de la feina, penes de presó i, fins i tot, l’exili. Llarga vida al seu llegat i que descansi en pau.
EULÀLIA RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
