Un dia qualsevol a la consulta del metge
Metge: Bon dia, en què el puc ajudar?
Pacient: És que tinc [...] i em passa [...].
El metge visita el pacient.
Pacient: Què li sembla que tinc?
Metge: Crec que té [...].
Pacient: Què puc fer?
Metge: Li recomano que faci [...] i que prengui [...]. O també pot anar a qualsevol jutge, que no té coneixements mèdics però sí autorització per receptar altres tractaments.
PERE VILA
VIC
Vorera o pipicà
A causa del poc civisme d’algun veïnat, el carrer d’Hurtado de Barcelona s’ha convertit en un pipicà. En concret, en el tram que va de Craywinkel a Espinoi, els propietaris de gossos tenen per costum deixar-los orinar a les mateixes portes de les finques. Si els ho comentem, no en fan ni cas, esclar, la qual cosa diu molt poc a favor d’alguns passejadors de gossos del barri del Putxet. Total, que un parell de veïns de finques limítrofes a la nostra s’han proveït d’una mànega, i reguen/netegen la vorera. Nosaltres, de moment, anem amb galleda, però no trigarem a decidir-nos per una bona mànega. Tot i que BCNneta rega algunes nits, els ciutadans/tenidors/ passejadors de gossos haurien de ser més polits.
NÚRIA RIFÀ I FERRER
BARCELONA
Els trens i l’aeroport
És diumenge 22 d’agost i em disposo a agafar el tren regional de les 19.19 al baixador de Camallera, a l’Empordà, per tornar a Barcelona. Força gent s’espera a l’andana, tot i ser un baixador que està deixat de la mà de Déu, atapeït de pintades i, com es diu avui, molt cutre. Com que és un baixador, no hi ha cap màquina que expedeixi bitllets i, per tant, l’hi hauré de comprar al revisor amb el tren ja circulant quan el vegi pel passadís. Després d’una hora i cinquanta minuts de trajecte arribo a Barcelona sense que hagi passat cap revisor. Per sortir de l’estació de Passeig de Gràcia he de validar a la barrera de sortida un bitllet que no tinc. Demano a un altre passatger que em permeti passar amb ell tot explicant-li la circumstància. Deu haver pensat que m’he colat al tren, però no puc fer-hi res.
Aquesta queixa meva s’afegeix a les de molts usuaris de trens que lamenten retards horaris i pateixen vagons plens a vessar. Si no hi ha diners per a tot, ¿no haurien de modernitzar i impulsar més la xarxa de trens de Catalunya, que molta gent utilitzem, abans d’invertir diners en una pista d’aeroport que molta menys gent farà servir?
JOSEP MARIA NIN LUMBIARRES
BARCELONA
Injustícia
Tornen a acusar els CDR de terroristes. A casa meva tenim productes de la neteja que en determinats casos podrien ser usats per fabricar artesanalment determinats explosius i artefactes com coets, trons, pedres fogueres i piules. ¿Qui no té a casa seva sosa, amoníac, clorat de potassa i altres components que no venen al cas? En les festes de moltíssims pobles de Catalunya surten els diables, el dracs amb ventalls de foc que no deixen d’espetegar amb petites explosions de foc i fum que fan les delícies d’infants i de grans. L’àliga, el drac i la mulassa, el tro i el coet del pregó que obre la festa gran de Solsona, els diables i els grallers de Cervera, els diables i el rifenyo de Sant Just Desvern, sense deixar-nos Berga, la capital dels correfocs i dels trabucaires de les festes de la Patum, Patrimoni de la Humanitat. Els petards i la pólvora sobrants es guarden per a altres festes, i si no per a l’any vinent. Si la Guàrdia Civil els troba, desgraciat l’amo del local per l’informe malintencionat que presentaran a la Fiscalia com si es tractés d’un terrorista.
PERE MANUEL GIRALT PRAT
SANT JUST DESVERN
