A la zona del Tirol, al nord d’Itàlia, s’estan investigant casos de covid parties. Són reunions on almenys hi ha una persona positiva de coronavirus entre els assistents, amb l’objectiu comú de contagiar-se del virus i obtenir el certificat covid sense vacunar-se. És increïble com algunes persones tenen més por a la vacuna -científicament provada- que a infectar-se i arriscar la seva salut. En quin món vivim?
MARIO VELASCO GONZÁLEZ
BADALONA
L’Espanya que no entén res
Aquesta setmana, llegint l’article de l’admirat Xavier Bosch a l’ARA, he recordat que una pregunta idèntica a la que ell explica li van fer, fa pocs anys, uns veïns de Sevilla a la meva filla quan, per motius professionals, hi va viure durant una temporada. Al veure que ella i el seu marit es dirigien a la Sam -una preciosa gossa pastor alemany-, li van dir: “¿Pero al perro también le habláis en catalán?”. La meva filla va contestar afirmativament i, per respecte, no es van fer els dos un tip de riure. Altres preguntes que sovint li feien eren: “¿Cómo lo haréis si Cataluña consigue la independencia? ¿Y vuestra familia de Barcelona? ¿Qué pasará?”. Aquesta és l’Espanya que no entén res de res, però la culpa no és d’ells, sinó dels que sempre han presentat una Catalunya rara, llunyana i, molt sovint, enemiga.
JORDI CAIRE
BARCELONA
La mobilitat dels estudiants de comarques
El transport públic és el maldecap principal de milers d’estudiants de comarques que es veuen obligats a cursar els seus estudis superiors a Barcelona, i que hi perden al voltant de cinc hores diàries. La poca inversió en aquest mitjà ha conduït a evidents disfuncions i retards que semblen no tenir fi i que els afecten dia rere dia. Davant d’aquests problemes diaris, la incertesa de desconèixer quin serà el funcionament de les línies fa impossible organitzar la rutina i els estudis, i això genera estrès i ansietat. Així doncs, sembla que només aquells que es poden permetre viure en residències universitàries o pisos d’estudiants gaudeixen de la sort de no d’haver de dependre d’un recurs completament desatès i descuidat per part de governs i institucions, malgrat que sigui fonamental per a una gran part de la ciutadania.
NORAH JIMÉNEZ
PALAFOLLS
Si no estigués rebaixat, m’ho compraria?
El Black Friday es va instaurar a Espanya fa uns anys, i ara ja són majoria les marques i negocis que se sumen a aquest dia de consum extrem, que en molts casos s’ha acabat convertit en una setmana o fins i tot un mes sencer de rebaixes. Després de veure la iniciativa de marques com Ecoalf, amb el seu “0% de descompte pel Black Friday - Trenca l’hàbit, no el planeta”, crec que ens hauríem d’aturar a reflexionar. Ja no només és que es fomenti el consumisme generant-nos la necessitat de comprar compulsivament múltiples productes que no necessitem només pel simple fet de pensar que, com que estan rebaixats, estem estalviant. També perquè també estem generant un impacte molt negatiu en el planeta. Encara que no ens n’adonem, estem malgastant els nostres estalvis al mateix temps que esgotem els recursos naturals i multipliquem les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Fem-nos un favor, a nosaltres i al planeta, i abans de comprar qualsevol cosa preguntem-nos: “Si no estigués rebaixat, m’ho compraria?”
NEUS PASQUAL MANZANO
BARCELONA
