CARTES I MISSATGES
Opinió 09/08/2021

Cartes a la Directora 31/07/2021

3 min

Superant el prejudici

La gimnasta artística Simone Biles ha renunciat al concurs general de Tòquio 2020. Tal com ella ha dit, ha prioritzat la seva salut mental. Ha hagut d’aturar-se i deixar la competició per motius de salut. Si hagués estat per un mal físic potser no s’hauria qüestionat la seva retirada. El fet de declarar que ha estat per salvaguardar la seva ment ha propiciat tot tipus de comentaris. Trencar-se una cama és fàcil d’entendre, però si et trenques per dins cal tenir sensibilitat per entendre-ho. Simone Biles, que ha estat campiona olímpica anteriorment, ara que s’ha vist amb la necessitat d’atendre el seu estat mental, ha tingut la valentia de renunciar a la competició, tot i saber l’estigma social que comporta qualsevol malaltia atribuïda a un desajust mental.

EULÀLIA RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ

Excés de tonyines

Els pescadors d’encerclament dedicats a la pesca de sardina arriben a port pràcticament sense producte per vendre. Un dels principals motius és la gran quantitat de tonyines que hi ha en l’actualitat després d’anys de restringir-ne la pesca. Tant els pescadors professionals com els esportius parlen d’una enorme quantitat de tonyines de totes mides que es poden veure a menys de 10 milles de la costa alimentant-se de milers de quilos de sardines, verats, seitons i calamars. Si la secretaria general de Pesca del ministeri, ubicada al carrer Velázquez de Madrid, a 500 km del Mediterrani, no pren consciència del problema, aixeca la prohibició i autoritza la pesca d’una quantitat sostenible de tonyines, d’aquí pocs anys comprarem la sardina a preus prohibitius.

ANTONI VILANOVA CASALS

BARCELONA

L’Eixample, adaptar l’esperit inicial al segle XXI

La trama Cerdà ha facilitat que centenars de milers de cotxes travessin cada dia la ciutat per l’Eixample (tants com per les rondes!). Paradoxalment, ha resultat ser l’autopista urbana més eficient... ¿però era aquesta la idea original? S’oblida sovint que quan Cerdà la va dissenyar, el cotxe ni s’havia inventat. Va dibuixar carrers amples per superar la insalubritat dels carrers estrets de la ciutat murallada, que començava a industrialitzar-se. Avui hi ha constància científica del greu problema de salut que tenim de nou amb la contaminació (les dades són molt preocupants) i també una sensibilització social que va en augment, que ja no es resigna i exigeix un canvi.

¿Això vol dir que l’Eixample ha de deixar de ser el centre i el gran interconnectador de la Barcelona real, metropolitana? No, només que no podem pretendre fer-ho cadascú amb el nostre vehicle privat, que s’ha d’utilitzar només quan és imprescindible. Igual que a cada edifici compartim l’ascensor, perquè seria molt poc eficient dedicar tant d’espai per fer un ascensor per a cadascú, l’Eixample del segle XXI seguirà interconnectant la metròpoli, però amb el transport públic de la xarxa ortogonal d’autobusos reforçada i l’ampliació del metro i del tramvia. I sempre hi ha els que a casa fan salut pujant a peu... que a nivell de ciutat són majoria i caminen i van en bicicleta!

L’altre guany d’aquest nou Eixample que va recuperant l’esperit inicial és sobre l’ús de l’espai públic. La cinquantena d’interiors d’illa recuperats van en la línia de les illes de cases (mançanes ) dissenyades per Cerdà. Però calia fer un salt d’escala. Els nous eixos verds crearan -als seus encreuaments- autèntiques places, ajuntant quatre illes de cases per fer una superilla i guanyant molt d’espai per a usos de la ciutadania, així com reforçant l’aposta inicial pel comerç de proximitat a les plantes baixes dels edificis. No en fem una batalla partidista, sisplau, i millorem tot el que calgui d’aquesta gran transformació.

XAVIER RIU SALA

BARCELONA

stats