Cartes i missatges
Cartes 16/02/2020

Cartes a la Directora 16/02/2020

3 min

La mare dels ous

De menut (i d’això ja fa molts anys) em van explicar que un pagès va posar una nota amagada entre les fulles d’una col. A la nota hi posava una cosa així: “M’han comprat aquesta col per una pesseta, m’agradaria que em diguéreu quant n’heu pagat vosaltres”. També hi havia un número de telèfon esperant resposta.

En aquell temps encara no hi havia grans supermercats, però els intermediaris ja tenien uns marges de benefici desorbitats. La primera vegada que vaig sentir parlar del Carrefour va ser l’any 1976 i era el de Barcelona, més ben dit, el del Prat de Llobregat, obert un parell d’anys abans.

Han hagut de passar més de 40 anys perquè finalment l’administració, sembla, s’hagi plantejat controlar d’alguna manera els marges comercials que apliquen majoritàriament les grans superfícies i els intermediaris que encara queden. D’aquesta manera es vol aconseguir que el pagès (i per extensió el ramader) pugui viure de la terra sense perjudicar el consumidor. La tasca no és fàcil, però ningú ha dit que ho hauria de ser. Invertir l’actual situació seria la mare dels ous per afavorir l’economia del sector primari.

També és important reduir despeses en transport i de passada disminuir emissions de CO2 a l’atmosfera (ja que el transport de mercaderies es fa majoritàriament per carretera), i per aconseguir-ho res millor que comprar productes dels anomenats de km 0 a les botigues del barri.

JOAN FERRÉ VERGE

AMPOSTA

Turisme abundant

i deficient

Algunes ciutats d’Espanya com Salou i Magaluf són conegudes pel seu ambient de festa i vida de nit. No obstant això, no tot el benestar del país es basa en la diversió. L’economia marca les pautes de com vivim i viurem. El turisme en aquestes ciutats és baratíssim i, encara que la demanda sigui altíssima, arriba principalment des del Regne Unit amb una intenció de consum barata. El pitjor problema arriba quan aquests turistes s’extralimiten i comencen a fer actes vandàlics i indecents per les vies públiques, i generen una gran incomoditat als veïns de la zona. Aquest punt és el que qualsevol persona que surt de festa o que l’organitza ha de comprendre. La gent que surt té el mateix dret de passar-s’ho bé que els veïns de descansar a les nits.

JUAN CARLOS URQUIA SOY

BARCELONA

Després del temporal ‘Gloria’

S’ha informat que els veïns de Blanes, Maçanet o Tordera no tindran, durant més de nou mesos, tren, perquè el temporal Gloria es va endur el pont d’en Pitxota, que passa sobre el riu Tordera, entre Malgrat de Mar i Blanes. Segons Adif, la reparació serà llarga i costosa.

I jo em pregunto: ¿i què passa amb els denominats zarpadores de l’exèrcit? Segons la seva pròpia web, una de les seves activitats principals és el suport a les autoritats civils, en les inundacions i en l’estesade ponts, en la construcció i rehabilitació de vies de comunicació, de manera urgent. ¿No podrien venir a construir un pont provisional?

No demano que ajudin l’administració catalana sinó Adif, que no ha volgut mai invertir en un manteniment adequat perquè les infraestructures ferroviàries a Catalunya funcionessin. I ara, a sobre hem d’esperar nou mesos. En altres països, l’estat fa servir el seu exèrcit per solucionar els problemes sorgits de calamitats climàtiques i ajudar la ciutadania a tornar a la normalitat com més aviat millor. Seria un acte de bona voluntat que pal·liaria una mica el mal que ha fet Adif com a gestor de la infraestructura ferroviària catalana.

JOAQUIMA CREUS

BARCELONA

stats