La sensata proposta d’Òmnium
Per què el 2018 la vida és tan dura a casa nostra per als pobres i per a un com a mínim 80% de la classe mitjana? Aquesta és la causa perquè l’independentisme no acabi d’arribar al 50%, el 55% o el 60%, que és la xifra que s’hauria d’assolir per començar a construir de debò una República Catalana. Hi ha molts botiguers i autònoms que voldrien pagar els seus impostos a l’Agència Tributària catalana però que no ho poden fer perquè l’Agència Tributària espanyola els clavaria una multa que quedarien arruïnats per a tota la vida. A més, hi ha moltes més qüestions, com per exemple la justícia, que no són fàcils i necessiten períodes transitoris de diversos anys. Cal fer molta autocrítica. Cal implementar de debò les estructures d’estat i arribar a ser, com a mínim, un 60% d’independentistes i un 90% de favorables a fer un referèndum pactat. En aquest sentit, la campanya/proposta d’Òmnium Som el 80% és molt positiva.
JOSEP M. LOSTE
PORTBOU
Ciclistes al Maresme
A la Nacional II, al Maresme, trobar-hi ciclistes és molt habitual. El problema és que aquests grups de ciclistes ocupen carrils sencers de a la carretera per anar l’un al costat de l’altre, fet que dificulta la circulació dels altres vehicles i crea situacions de risc per a ells mateixos, ja que la carretera és molt estreta i els avançaments poden ser molt perillosos. Crec que aquesta situació s’hauria de solucionar per reduir al màxim les situacions de perill, augmentar la tranquil·litat i assegurar una conducció fluida per tots i totes.
ÀLEX MARTÍNEZ FERNÁNDEZ
BARBERÀ DEL VALLÈS
Prou d’utilitzar el telèfon conduint
Les xarxes socials estan constantment plenes de fotos i vídeos de gent conduint. Quan s’adonaran aquestes persones del perill que suposa tenir el mòbil al volant? Deixar de mirar un instant la carretera pot provocar un accident. Contestar aquest missatge que t’acaba d’arribar o publicar aquesta story que acabes de fer pot significar acabar amb la teva vida o amb la d’altres persones.
Quan estàs amb el teu telèfon a la carretera, poses en perill la teva vida i la dels ocupants dels altres vehicles que hi circulen. Les mans,al volant, i no al telèfon.
MARIA RODRÍGUEZ PORRAS
BADALONA
Educant els infants
Quan a un infant li diem que això no es fa, que això no es diu o que això no es toca, el no ha de ser un no rotund, no pas una paraula plena de matisos en què s’acaba cedint per convertir-se en una mena de sí. Quan som infants necessitem conceptes clars, ben definits i delimitats, així es converteixen en hàbits per a tota la vida. En una societat com l’actual, en què la falta d’educació s’ha estès com una taca d’oli, cal que les noves generacions tinguin delimitat el seu camp d’acció per saber què és correcte i què no ho és, en especial, en tot allò que és públic i compartit.
TONI GIMÉNEZ
CARDEDEU
No soc la teva reina
Soc dona, persona, ésser humà i, com a tal, mereixo un respecte. Una estima que avui no he vist reflectida en el moment en què un senyor s’ha referit a mi com a “reina”.
Ni soc reina, ni preciositat, ni cap de les altres paraules que s’utilitzen per definir el sexe femení. Ni espero que els altres m’identifiquin com a tal.
Només vull parar de sentir aquest tipus de comentaris despectius cap a les nostres persones. Comentaris que malauradament són més freqüents del que ens imaginem. Vull que se’m tracti i se’m respecti com a les persones del sexe masculí.
Tant costa d’entendre?
ANNA CASAS PALET
BARCELONA
