Un any després
Un any després de l’octubre del 2017 m’imagino que aquell referèndum de l’1-O no es va celebrar, perquè els milers de piuets que el ministre Zoido va enviar per posar ordre van aconseguir amb una eficiència flagrant confiscar, durant els dies previs a la consulta, totes les urnes, cosa que va obligar els abduïts votants a dipositar les paperetes dins d’unes tristes, ridícules i improvisades caixes de cartró usades.
Un any després, m’imagino que, si hagués estat així, a hores d’ara encara alguns estarien mofant-se d’aquella pallassada.
Un any després, dubto si avui algú parlaria de cop d’estat i de rebel·lió, i fins i tot si els líders d’aquell moviment serien avui a la presó.
Però, un any després, la realitat és que no es va trobar cap urna, que els mals perdedors d’aquell episodi, fent honor al tradicional tarannà repressiu de l’antiga Corona de Castella, volen escenificar una victòria davant d’un electorat que demana mà dura i diu que Espanya és una.
XAVIER ARTISÓ I AGUADO
BARCELONA
El nou PP
Els últims temps ens hem acostumat a sentir dir al PP que els independentistes només són el 47% i que el 53% restant, que és la majoria, no són independentistes. Si això és així, no s’entén per què el nou president del PP fa declaracions incendiàries en contra de tots els catalans, i no només en contra dels independentistes. Les nostres escoles no són madrasses, com ell diu, sinó escoles de reconegut nivell educatiu on els nostres fills, des de fa 40 anys, surten parlant castellà i català correctament, cosa que els permet trobar feina més fàcilment aquí a Catalunya i abastar una cultura més àmplia. Respecte a TV3, res a veure amb el No-Do franquista i tampoc amb la parcialitat de televisions com Antena 3, Telecinco, Cuatro, 13TV i d’altres, que són les que segurament mira el senyor Casado. No sé si la república es podrà assolir en pocs o molts anys, o mai, però de segur que amb declaracions tan ridícules i falses com aquestes el PP trigarà molts anys a tornar a guanyar unes eleccions. Atacar Catalunya ja donava rèdits electorals abans i per això se segueix fent. Però vull pensar que avui el poble espanyol està més ben informat i sap reconèixer quan se’l vol enganyar, i també la diferència entre una dreta liberal democràtica i la ultradreta.
DIONÍS BEL LÓPEZ
BARCELONA
Cultura americanitzada
Als carrers vam veure molt Halloween i menys castanyada. Sembla que la cultura local ha quedat relegada a un segon pla, més íntim i familiar. La versió americana funciona millor com a producte de màrqueting. Quan les celebracions tenen un gran imaginari construït al seu voltant i a més involucren la ciutadania, tenen moltes més probabilitats de subsistir. I si tenen Hollywood al darrere fins i tot poden expandir-se territorialment.
BLAI RAMÍREZ I VALERO
CERVELLÓ
Accidents a la carretera
Ara en un estudi s’ha confirmat que molts conductors no fan ús dels intermitents per avançar o girar, com si no n’hi hagués prou d’agafar cada dia el cotxe per veure que han caigut en desús de fa ja temps, per a desesperació dels que sí que els utilitzem. També és evident que cada vegada es passa més en vermell sense fer cas del semàfor. Que molts vianants ho fan, ja ho sabem; però ara comencen a fer-ho cada cop més alguns vehicles quan el semàfor encara no ha canviat de color vermell. Aquesta relaxació a l’hora de complir el codi de circulació, juntament amb l’ús del mòbil mentre es condueix i la velocitat, no augura res bo. La prova és el nombre d’accidents mortals i no mortals que hi ha cada cap de setmana i diàriament.
En la nova campanya de la DGT “Qui prefereixes ser? El que viu o el que mor?” és evident que ningú no vol tenir cap accident o que ningú no vol que els altres tinguin cap accident. Per aquest motiu cal evitar tot allò que el pugui provocar-ne, començant, per descomptat, per respectar i fer respectar les normes del codi de circulació.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
