‘Pisos rusc’
Les institucions públiques ja fa setmanes que s’han posat en marxa per acabar amb els pisos rusc que estan apareixent a Barcelona. Les maquetes i projectes que tots hem pogut veure per televisió fan posar els pèls de punta, ja que més que un habitatge sembla una capsa sense ventilació ni espai per moure’s. Però, tot i no complir les condicions mínimes -i per això no tenen cèdula d’habitabilitat-, responen a un mercat que es mou per la llei de l’oferta i la demanda.
Hem de preguntar-nos, doncs, si el preu dels lloguers, tan lluny de l’abast de moltes butxaques, és el culpable que hi hagi aquesta demanda.
I des de les institucions també s’haurien de preguntar com és que hi ha persones que estan disposades a dormir en no més de tres metres quadrats. Si l’habitatge digne estigués assegurat, potser aquests cubicles no s’haurien ni imaginat.
ELENA MUNNÉ
BARCELONA
Manuel Valls
Ningú sap avui a qui representa Valls, com tampoc es coneix la composició de la seva possible candidatura. I aquesta pot ser una de les seves debilitats, ja que aquest tipus de plataformes corren el risc de convertir-se en propostes personalíssimes amb poques possibilitats de consolidar-se si no aconsegueixen majoria suficient per governar. De moment, Valls sap que pot congregar una part dels votants constitucionalistes cansats de l’actual consistori barceloní, i incapaços d’il·lusionar-se amb les propostes d’altres forces polítiques no independentistes. Per governar, però, no n’hi ha prou anant a la contra, cal oferir un projecte per a la societat. Només llavors es podrà saber què aporta Valls a la política catalana i espanyola, i amb quines persones compta. De moment, molts ho ignorem.
JESÚS DOMINGO MARTÍNEZ
GIRONA
Vells clixés
Anem cap a les municipals i, en relació als independentistes, ja tornem a allò tan vell del “Junts o separats?” No he militat mai en cap partit polític ni ho faré, però soc independentista convençut, i hi ha una actitud que per més que repetida no deixa de sorprendre’m, aquella de: “Jo soc de dretes i mai votaria una llista on hi hagués algú d’esquerres”, “Jo soc d’esquerres i mai votaria una llista on hi hagués algú de dretes”. ¿Encara hi ha gent de dretes o d’esquerres? Jo no soc d’esquerres, però seré el primer a defensar l’escola i la sanitat públiques, el dret a l’habitatge, les polítiques socials, etc. No soc de dretes, però defensaré l’estabilitat, la seguretat ciutadana, l’ordre, la seguretat per als empresaris, etc. Ho defensaré sempre que tots aquests ideals no siguin trets de mare i acabin servint per al contrari del que diuen, com passa sovint. Tornant a la independència, jo votaria una llista única independentista hi hagués qui hi hagués (i aquí ja poso noms), CUP, ERC, PDECat, Crida, Demòcrates, i com més millor, i no entenc la gent que diu: “Jo aquest no el voto ni per anar cap a la independència”. No ho puc entendre. Dec ser molt rar.
AGUSTÍ VILELLA I GUASCH
CAMBRILS
Alcohol: reflexionem
Avui en dia els joves sortim molt de festa, bevem sense mesura i no pensem en el mal que l’alcohol ens està fent. Sempre s’ha dit que l’alcohol és molt dolent per al fetge, però ¿fins a quin punt ens ho creiem i ho valorem? Hi ha estudis que ho demostren, casos reals i alguns de persones properes a nosaltres, però tots pensem “Soc jove, no passa res”. Però això no és així, no hauria de ser així. Veiem l’alcoholèmia com un problema llunyà però ¿on es troba la línia que ens en separa?
Siguem joves o grans tots tenim un fetge que ens ha de durar tota la vida i hem de cuidar-lo. Així que pensem en nosaltres i cuidem-nos.
MAR SALVADOR SANTOS
BARCELONA
