La infanta Cristina, entrant als jutjats de Palma en una imatge d'arxiu

CAS NÓOS

Cas Nóos: els fets, l'origen i les claus

Cristina de Borbó seurà a la banqueta l'11 de gener per una causa on es demanen 19,5 anys de presó per al seu marit i on el rei no declararà com a testimoni 

La infanta Cristina, entrant als jutjats de Palma en una imatge d'arxiu / JAIME REINA / AFP

El judici del cas Nóos començarà l'11 de gener de 2016. Així ho ha fixat l'Audiència Provincial de Balears aquest dimarts. El judici començarà a les 9.30, moment a partir del qual la infanta Cristina s'asseurà a la banqueta dels acusats per dos delictes fiscals, juntament amb Iñaki Urdangarin i 16 acusats més, entre els quals hi ha l'exsoci d'Urdangarin, Diego Torres; la seva dona, Ana María Tejeiro; els germans d'ella, Marco Antonio i Miguel Tejeiro, i l'expresident balear Jaume Matas.

En la diligència, el secretari judicial de la Secció Primera de l'Audiència assenyala que el nombre de sessions del judici s'ha de determinar. Per fixar-les, se cita el Ministeri Fiscal i els lletrats de les altres parts a una compareixença davant el tribunal, que tindrà lloc a la sala habilitada per a aquesta causa a les dependències de l'Escola Balear d'Administració Pública (EBAP), el 23 d'octubre a les 10.00 h.

Entre els encausats hi ha també els antics alts càrrecs autonòmics balears José Luis Ballester, Gonzalo Bernal, Juan Carlos Alía i Miguel Ángel Bonet; els exresponsables públics valencians Alfonso Grau, Luis Lobón, José Manuel Aguilar, Jorge Vela i Elisa Maldonado; l'exconsellera delegada de Madrid 16, Mercedes Coghen, i l'assessor fiscal Salvador Trinxet.

A més, el Tribunal ha notificat avui una interlocutòria en què accepta un total de 363 testimonis, en declarar la pertinència o la impertinència de les proves proposades per les acusacions i defenses per a l'acte de judici, i rebutja que declari el rei Felip VI, per imperatiu legal.

Entre els 363 testimonis hi ha dos excaps de la Casa Reial, l'exvicepresident espanyol Rodrigo Rato i l'exministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón

Els excaps de la Casa Reial, Fernando Almansa i Alberto Aza, figuren entre els testimonis que seran cridats a declarar en el judici del cas Nóos com també l'exvicepresident del Govern i exministre d'Economia, Rodrigo Rato, i l'exministre de Justícia i exbatle de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón.

L'Audiència no ha admès com a prova e-mails aportats per alguns dels acusats, relatius a esdeveniments i patrocinis i altres que, segons la sala, “no tenen relació” amb els fets que es jutgen.

Què és el cas Nóos?

Aquesta causa investiga la presumpta malversació de sis milions d'euros públics de Balears i València a través de l'Institut Nóos, una entitat presumptament sense ànim de lucre creada per Iñaki Urdangarin i Diego Torres.
Tots dos haurien utilitzat el parentiu del duc de Palma amb la Casa Reial -la infanta formava part de la junta directiva de Nóos- per aconseguir contractes milionaris per part de les administracions públiques de les esmentades autonomies. Els fets es produïren entre 2004 i 2007.

Posteriorment, ambdós haurien desviat els doblers obtinguts a un entramat d'empreses pantalla, entre les quals hi hauria Aizoon, propietat al 50% d'Urdangarin i Cristina de Borbó. Aquests moviments podrien haver suposat un frau a Hisenda. De fet, el jutge Castro atribueix dos presumptes delictes fiscals a Urdangarin i la infanta per defraudar més de 182.000 euros d'IRPF a la seva declaració de 2007 i més de 155.000 en la de 2008.

A més, a la filla de don Joan Carles i germana petita de Felip VI li imputa, a més, un delicte de blanqueig de doblers per haver usat els diners il·lícitament desviats a Aizoon per a despeses personals. Manos Limpias demana per a ella 8 anys de presó i una multa de 2 milions d'euros.

Els acusats i les penes

Urdangarin i Torres s'enfronten a 19,5 anys i 16,6 anys de presó, respectivament, per un total de vuit delictes: delicte continuat de malversació amb concurs en prevaricació, falsedat en document oficial i en document mercantil, frau a l'Administració, estafa, blanqueig de capitals i delictes fiscals (dos al duc i un al seu soci).

A continuació, qui surt més malparat en l'escrit d'Anticorrupció és l'expresident balear, per al qual es reclamen 11 anys de presó per part del fiscal -la mateixa pena que demana per a ell Manos Limpias- per malversació en concurs amb prevaricació i falsedat i de frau.

Urdangarin i Torres s'enfronten a 19,5 anys i 16,6 anys de presó respectivament

Per a l'esposa de Diego Torres, Ana María Tejeiro, la Fiscalia reclama just dos anys de presó pel blanqueig, mentre que Manos Limpias li atorga un paper rellevant i reclama per a ella 19,5 anys de presó i per al seu marit, Diego Torres, fins a 22 anys i mig. Per a l'excomptable de Nóos, Marco Antonio Tejeiro, Horrach sol·licita dos anys de presó, i Manos Limpias, 10 anys. A més a més, el sindicat també acusa Miguel Tejeiro amb la mateixa pena.

Els implicats en la trama balear s'enfronten també a penes elevades. Per a l'exdirector general d'Esports, José Luis 'Pepote' Ballester, el fiscal demana quatre anys de presó, vuit anys per a l'exgerent d'Illesport Gonzalo Bernal, un any i nou mesos per a l'exgerent d'Ibatur Juan Carlos Alia i quatre anys més per a l'exassessor jurídic Miquel Àngel Bonet. L'acusació de Manos Limpias eleva aquestes penes, excepte per a Pepote. Reclama 11 anys per a Alia i Bernal i una pena de 13 anys per a Bonet.

Quant als imputats de la trama valenciana, el fiscal reclama vuit anys per a l'exsecretari autonòmic de la Generalitat Luis Lobón, vuit anys per a l'exdirector general de la Ciutat de les Arts i les Ciències Jorge Vela, vuit per a l'exdirectora de gestió Elisa Maldonado i sis per a l'exdirector general José Manuel Aguilar. Sol·licita també sis anys i sis mesos per a l'exconsellera delegada de la Fundació Madrid 2016, Mercedes Coghen.

L'acusació popular també en aquest cas eleva les penes a 11 anys de presó per als valencians i hi inclou el vicealcalde de València, Alfonso Grau, com a acusat i demana per a ell 11 anys de presó. Per a la representant de Madrid 2016, proposa 9 anys de presó i hi inclou també Gerardo Corral, amb la mateixa pena.

Els magistrats

Els noms de Juan Pedro Yllanes, Samantha Romero i Elionor Moyà, integrants del tribunal de la Secció Primera de l'Audiència de Palma, sigui quin sigui el veredicte, s'escriuran en la història judicial d'Espanya perquè seran ells els qui determinaran el futur més immediat de la infanta i la resta d'acusats.

La ponent del cas Nóos –és a dir, la magistrada que farà la proposta de sentència que hauran de votar tots tres– és Samantha Romero Adán (nascuda a Palma el 1972 i jutgessa i fiscal des de l'any 2000), la darrera magistrada que ha arribat a l'Audiència de Palma, perquè va prendre possessió dia 30 d'abril. Prové de l'Audiència de Tarragona, on ha exercit des de 2006 i dóna una frescor que pot ser molt bona per emprendre un cas com el de Nóos perquè, tot i haver tingut repercussió estatal i internacional per haver esquitxat de ple membres de la família reial espanyola, ha estat a les nostres illes, on ha estat notícia dia a dia, amb tots els seus detalls. Hem de pensar també que, malgrat que la presència de la infanta a la banqueta eclipsa la resta, són molts altres els acusats i és una bona garantia una magistrada que ha exercit fora, que res no ha sabut del que feien i desfeien a Balears el president balear Jaume Matas i els seus alts càrrecs, també acusats en el cas Nóos. Ni dels qui són del bàndol de Castro o del bàndol del fiscal Horrach.

A la magistrada Romero Adán l'acompanyaran formant sala els magistrats Juan Pedro Yllanes, nascut a Sevilla i vertader mallorquí d'adopció, i la mallorquina Elionor Moyà, que abans de ser magistrada ha exercit l'advocacia. El tribunal del cas Nóos el presidirà Yllanes, i això és una garantia que les sessions del judici –a pesar de la matèria– no es faran tedioses i que no permetrà embulls ni voltes i voltes que enredin la troca. És un magistrat d'aquells que conjuguen a la perfecció la proximitat i la contundència, i la correcta aplicació de la norma amb el sentit comú de la ciutadania. Sens dubte, ens regalarà més d'una anècdota durant la vista. A banda de la seva dilatada experiència professional, en distints jutjats de Palma, Sevilla i Barcelona i formant part de tribunals de l'Audiència de Palma en diferents etapes de la seva vida professional, Yllanes és un sevillà enamorat de Mallorca. Destaca en el seu currículum el  coneixement del català. Això no hauria de ser notícia, però en un àmbit com l'administració de justícia ho és i diu molt en favor del magistrat.

Elionor Moyà és, per part seva, una jurista bregada perquè ha exercit com a advocada abans que com a magistrada. Era d'aquelles advocades que començaven quan encara eren minoria en el món jurídic i es va fer notar i respectar, igual que ara des de l'estrada dels jutges. Moyà ha exercit d'advocada des de 1994 fins al 2010. El 2011 accedí a la carrera judicial per la via de professionals del Dret, prèvia prova del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Ha exercit al Prat de Llobregat i posteriorment a l'Audiència de Palma, primer en comissió de serveis i ara ja amb plaça a la Secció Primera. Nora Moyà, com es fa dir per tothom, du també l'advocacia en l'ADN. Per això, és una magistrada difícil d'enredar amb alambinades estratègies de defensa, una dona que, a la vegada, sabrà vetllar a la perfecció per la preservació dels drets dels acusats i per la presa de la decisió més justa.

Amb Matas va començar tot

El cas Nóos és una peça separada del cas Palma Arena, en el qual el principal implicat és l'ex president balear Jaume Matas. De fet, les perquisicions en base a les quals s'ha imputat a la Infanta Cristina van començar en detectar-se durant uns registres uns convenis subscrits pel govern d'aquesta comunitat amb el citat institut,

Contractes sopitosos

Els convenis subscrits entre l'Institut Nóos i les administracions balear i valenciana són, segons el criteri del jutge instructor i també del fiscal Anticorrupció, irregulars, ja que les entitats públiques no poden signar aquest tipus d'acords amb empreses privades tret que es justifiqui que aquestes són les úniques que poden prestar el servei. En cap moment no es va convocar concurs públic. Segons Castro, els fons públics acabaven a les comptes personals de Torres i Urdangarín».

Mancava justificació

Segons els investigadors, les factures aportades per l'Institut Nóos no justificaven els diners gastats i en alguns dels casos ni tan sols existien documents acreditatius dels contractes públics.

Només a Balears s'han pogut desviar més d'un milió d'euros de fons públics.

Els indicis

Segons el jutge i el fiscal la manera d'actuar dels principals encausats traspuava una sensació d'impunitat. Un exemple d'això és que es lliuraven factures per justificar despeses d'un congrés que va tenir lloc a Palma amb rebuts de serveis prestats temps abans a la Comunitat Valenciana.

La doctrina Botín planeja la causa

Des que Cristina de Borbó va ser imputada per Castro la nomenada doctrina Botín ha planejat la causa. En aquest sentit el debat no és pacífic. Aquesta doctrina va salvar el banquer de ser jutjat en el cas de les cessions de crèdits perquè ni el fiscal ni l'acusació particular no el van acusar i just ho feia l'acusació popular (exercida per un col·lectiu de defensa d'inversors). El Tribunal Suprem va dir que en el cas del procediment abreviat (penes inferiors a nou anys) no és possible obrir judici oral exclusivament a instàncies de l'acusació popular.

En el cas Nóos, Manos Limpias exerceix l'acusació popular; els governs balear i valencià, la particular, com també el grup socialista valencià. Just Manos Limpias ha demanat la imputació de la infanta. Amb aquest context, adquiria dimensió la posició del ministeri fiscal, que sempre s'ha oposat a la imputació de la infanta.

La teoria d'Horrach és que Castro imputa la infanta Cristina simplement perquè ho vol fer

I la doctrina Atutxa? El Suprem digué (en el cas de la condemna a l'expresident del Parlament basc per desobediència per no dissoldre el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak) que si no hi ha acusació particular, el fiscal no acusa i es tracta de delictes que no tenen un perjudicat concret, sinó col·lectiu, es pot obrir judici oral just a instàncies de l'acusació popular. Cal destacar que el Tribunal Constitucional, en una sentència del desembre passat (publicada just ahir, 8 de gener, al BOE), denegà l'empara a Atutxa i validà que amb l'obertura de judici oral just amb l'acusació popular de cap manera s'han vulnerat els drets fonamentals a la igualtat i a un procés amb totes les garanties.

"La veritat no ven" o la polèmica entre Castro i Horrach

Poques hores després que el jutge José Castro confirmàs la imputació de la infanta Cristina de Borbó per presumptes delictes fiscals i de blanqueig de capitals, el recurs del fiscal anticorrupció Pedro Horrach en contra d’aquesta imputació situà damunt la taula una altra realitat del cas Nóos. El fiscal obrí interrogants amb un plantejament segons el qual la instrucció de Nóos no ha consolidat indicis que apuntin que la infanta Cristina sabés que el seu marit podia haver comès delictes amb la seva Fundación Nóos i la societat Aizoon -que compartia amb ella al 50%- , ni tampoc que ella hagi tingut cap vinculació amb la trama delictiva suposadament orquestrada pel seu marit i Diego Torres. Tampoc ningú ni cap prova ha avalat, segons el fiscal, que la infanta conegués que Urdangarin defraudava, ni que els doblers amb els quals ella alegrement pagava podien tenir un origen obscur.

El fiscal anticorrupció, en el seu recurs, atacà durament el jutge Castro i, també, els mitjans de comunicació. Arriba a dir que el jutge es pot haver vist afectat per la pressió mediàtica. Segons ell, hi ha hagut una contaminació judicial per la influència dels mitjans. No deixa gaire clar si són els mitjans o el jutge els qui creuen que "la veritat no ven", es queixa de les "paròdies" de funcionaris "sotmesos al poder" (pareix que es refereix a ell o als membres d’Hisenda) i critica que semblaria que, sense condimentar el cas amb intrigues o maquinacions fictícies, tot resulta anodí.

La teoria d'Horrach és que Castro imputa la infanta Cristina simplement perquè ho vol fer, sense que hi hagi motius que ho avalin. Però, per dir-ho, Horrach es permet fins i tot llicències literàries. Parla "d’un port de destinació ja determinat"; de la investigació judicial, "com un itinerari inamovible", en el qual queden relegats "l’objectivitat, la imparcialitat i la congruència". També escriu que Castro "construeix una bastida probatòria amb una aparença de solidesa per imputar Cristina, però que quan se’n revisen els ancoratges es revela tal inconsistència que una lleu brisa la fa caure".

Aquesta discrepància entre jutge i fiscal suposava un punt d'inflexió en la fructífera relació entre ambdós; una col·laboració que ha tret a la llum alguns dels casos de corrupció més rellevants de Balears.

 

 

 

 

Més continguts de