CAS NÓOS
Balears 09/01/2015

Castro adverteix a la defensa de la infanta que no és la seva funció evitar la "pena de banqueta"

El jutge assegura que si en el cas Cristina de Borbó la repercussió, com diu el seu advocat, és "inigualable" en l'àmbit estatal, això deu ser pel nivell d'exemplaritat que li és exigible

Antònia Artigues
2 min
El jutge José Castro ha estat especialment dur amb la defensa de la infanta. ISAAC BUJ

PALMAEl jutge José Castro adverteix, en la resolució que rebutja admetre a tràmit el recurs de la defensa de la infanta contra el seu enjudiciament, que no és funció dels jutges evitar "la pena de banqueta" al·legada per la defensa. Respon així Castro a un dels arguments de l'advocat de la infanta, Miquel Roca, en el sentit que l'obertura de judici oral contra ella suposava "una pena de banqueta" que tenia, en el seu cas, "uns efectes, com és públic i notori, probablement inigualables en l'àmbit nacional".

Segons José Castro, tampoc és funció de la justícia "calibrar la magnitud de l'aflicció" que pugui produir una decisió com l'obertura de judici oral i afegeix que si en aquest cas es produeix "d'aquesta inigualable manera, pot ser que sigui per la seva proporcionalitat al nivell d'exemplaritat exigible a la persona afectada". Amb aquesta reflexió, Castro ve a dir que si en el cas de la infanta té aquesta majúscula repercussió el seu enjudiciament, idò deu ser que va en consonància amb el nivell d'exigència de comportament exemplar a una persona com ella.

El fet que Castro no admeti a tràmit el recurs suposa que ni tan sols entra a valorar el fons del debat, l'argument de la defensa que s'ha d'aplicar la doctrina Botín i que, per tant, no es podria dur a judici la infanta just amb l'acusació de l'acusació popular. Castro nega que es produeixi cap indefensió, perquè en la fase del judici es poden plantejar, davant el tribunal, aquestes qüestions.

En la seva resolució, Castro també retreu insinuacions de la defensa quan pareix que atribueix al magistrat una pretensió d'imposició de la pena de banqueta. Roca diu en el seu escrit que "tot això, a més, amb l'únic efecte (obviarem aquí el substantiu pretensió): la imposició de la perniciosa pena de banqueta...". Així, el jutge adverteix que recomana a l'advocat que per obviar allò que no es vol dir, el mètode més prudent "és no escriure-ho".

Per Castro, el moment lògic per pronunciar-se sobre el sobreseïment sol·licitat per la defensa de la infanta és l'obertura de judici oral, quan ja s'ha acabat la instrucció, i insisteix que l'obertura de judici oral és ferma. En aquest sentit, afirma que si s'acceptàs la teoria de la defensa de la infanta que, just pel motiu d'haver demanat el sobreseïment poc abans de l'obertura de judici, s'acceptàs que es pot recórrer, idò el que passaria seria que aquells que no han demanat el sobreseïment no podrien recórrer i els altres sí.

Nega Castro, com apuntava Roca, que la defensa de la infanta hagués demanat expressament un pronunciament "previ" a l'obertura de judici i "específic" sobre el sobreseïment i diu irònicament que això deu pertànyer al seu "món oníric", perquè no hi ha cap referència en aquests termes.

stats