CAS NÓOS

Cristina de Borbó: entre la banqueta i la doctrina Botín

La infanta intentarà evitar el judici que comença l’11 de gener esgrimint que només l’acusació particular manté càrrecs contra ella

La defensa de Cristina de Borbó demanarà com a qüestió prèvia del judici del cas Nóos –que s’iniciarà el pròxim 11 de gener– que l’Audiència de Palma l’exculpi dels dos delictes fiscals dels quals està acusada i, en conseqüència, deixi d’estar encausada.

Miquel Roca, advocat de la infanta, es mostrà convençut que la sala arxivarà la causa per a la infanta, en virtut de la doctrina del Tribunal Suprem (doctrina Botín) que sosté que un encausat no anirà a judici si és només l’acusació particular qui manté càrrecs contra ell.

Roca recordà que “ni l’Advocacia de l’Estat ni la Fiscalia” acusen de res la seva defensada

Des que Cristina de Borbó va ser imputada pel jutge Castro l’esmentada doctrina Botín ha planejat en tot el procés generant un debat gens pacífic i que ha derivat en un enfrontament públic entre el jutge instructor, José Castro, i el fiscal Pedro Horrach.

D'acord amb aquesta doctrina, el banquer va evitar ser jutjat en el cas de les cessions de crèdits perquè ni el fiscal ni l’acusació particular no el van acusar. Just ho feia l’acusació popular (exercida per un col·lectiu de defensa d’inversors). El Tribunal Suprem va dir en aquella ocasió que en el cas del procediment abreviat (penes inferiors a nou anys) no és possible obrir judici oral exclusivament a instàncies de l’acusació popular.

En el cas Nóos, Manos Limpias exerceix l’acusació popular; els governs balear i valencià i el grup parlamentari dels socialistes valencians, la particular. Just Manos Limpias ha demanat la imputació de la infanta. Amb aquest context, adquiria dimensió la posició del Ministeri Fiscal, que sempre s’ha oposat a l’encausament de la infanta.

Doctrina Atutxa

Però la doctrina Botín es confronta amb l'anomenada doctrina Atutxa. En el cas de la condemna a l’expresident del parlament basc per desobediència –es va negar a dissoldre el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak– el Suprem digué que si no hi ha acusació particular i el fiscal no acusa, però es tracta de delictes que no tenen un perjudicat concret, sinó col·lectiu, es pot obrir judici oral just a instàncies de l’acusació popular. Cal destacar que el Tribunal Constitucional denegà l’empar a Atutxa i validà que amb l’obertura de judici oral just amb l’acusació popular de cap manera es va vulnerar cap dret fonamental.

Judici llarg

El judici a la infanta Cristina, al seu marit, Iñaki Urdangarin, i a altres 16 acusats pel cas Nóos està previst que es perllongui durant mesos

De fet, la mateixa sala acollirà el proper 23 d’octubre una vista per fixar el nombre de sessions i en aquesta els lletrats hauran de comparèixer amb la justificació dels judicis que tinguin assenyalats amb antelació al de Nóos i que es realitzin entre gener i juliol de 2016.

Per qüestions logístiques el judici de Nóos no tendrà lloc a la seu de l’Audiència, sinó en una sala habilitada a les dependències de l’Escola Balear de l’Administració Pública (EBAP) –a l’extraradi de Palma–. En el decurs del mateix estan citats 363 testimonis i 21 perits.

La infanta s’enfronta a una petició de 8 anys de presó i multa de 2 milions d’euros com a presumpta cooperadora de dos delictes contra la Hisenda Pública. Urdangarin està acusat de tràfic d’influències, malversació, prevaricació, frau, estafa, falsedat, delictes contra Hisenda i blanqueig de capitals per utilitzar l’Institut Nóos i entitats satèl·lits per saquejar fons d’institucions públiques de Balears, València i Madrid, i afronta una petició de condemna d’entre 19 anys i mig i 26 anys i mig. L’exsoci d’Urdangarín, Diego Torres, s’enfronta a 16,6 anys de presó pels mateixos delictes.

Per a l’expresident balear Jaume Matas es reclamen 11 anys de presó per malversació en concurs amb prevaricació, falsedat documental i frau. Per a l’esposa de Diego Torres, Ana María Tejeiro, la Fiscalia reclama just dos anys de presó pel blanqueig, mentre que Manos Limpias li atorga un paper rellevant i sol·licita per a ella 19,5 anys.


Testimonis il·lustres

Entre els testimonis rebutjats per l’Audiència hi figura Felip VI –la defensa de Torres havia demanat la seva compareixença–, ja que la Llei d’enjudiciament criminal estableix expressament que “el rei està dispensat de l’obligació de prestar declaració”. Sí que testificaran els excaps de la Casa Reial Fernando de Almansa i Alberto Aza, l’expresident espanyol Rodrigo Rato, l’exministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón, l’exsecretari de les infantes Carlos García Revenga, l’expresident del País Valencià Francisco Camps, l'exalcaldessa de València Rita Barberà o l’exprimera edil de Madrid Ana Botella.

Més continguts de