El cas Nóos és molt greu, amb la infanta Cristina a la banqueta o sense ella

PALMAAquest divendres es resoldrà la incògnita. Sabrem si el cas Nóos continua sent el cas infanta o si queda just amb Iñaki Urdangarin, el seu soci i l'expresident balear Jaume Matas com a protagonistes principals a la banqueta dels acusats.

Tot i que alguns s'esforcin a fer vaticinis, la veritat és que a l'Audiència de Palma l'hermetisme és total i no serà fins divendres quan es faci pública la resolució sobre els 14 recursos formulats contra la interlocutòria de José Castro que veu indicis de delictes de blanqueig de capitals i fiscals en el comportament de la filla del rei Joan Carles I i germana de l'actual monarca, Felip VI.

Els tres magistrats que tenen en les mans la sort de Cristina de Borbó són Diego Gómez-Reino, Mónica de la Serna i Juan Giménez. La infanta just quedarà alliberada si s'estima íntegrament el seu recurs i és desimputada. Si no, s'obre un escenari bastant complicat per a la infanta que la pot dur –sempre que es formalitzi l'acusació en contra seva– al banquet. El bitllet cap a la banqueta no és tampoc un vol directe, però quasi es pot dir que hi té seient reservat si es confirmen les imputacions pels dos delictes. Si just és per un, idò més complicat es fa encara el viatge, però la reserva estaria feta.

En el cas que l'Audiència resolgui a favor de la infanta –i contra el criteri de José Castro– i Cristina de Borbó sigui alliberada, el cas Nóos queda sense la imputada de més rellevància pública. Ara bé, aquest fet no hauria de fer que minimitzàssim la importància del cas Nóos.

De fet, els principals actors de l'embroll són als qui les acusacions atribuiran la major part dels delictes, fins i tot en el cas que la infanta els acompanyàs al banquet. Són aquells que, suposadament, idearen la maquinària per captar doblers públics a mans plenes i camuflar els guanys a Hisenda a través de societats pantalla que es cobraven entre elles serveis falsejats. Són quasi 6 milions d'euros públics que Nóos aconseguí pels fòrums Illes Balears i els València Summit.

També serà a la banqueta –si no s'estima el seu recurs– qui fou president del Govern Jaume Matas. Un president avui ja condemnat en dues ocasions (per suborn i per tràfic d'influències) que no va tenir miraments a pagar tot allò que duia el segell de Nóos perquè era la societat del duc de Palma. Eren doblers públics gastats al marge de la legalitat i, per tant, amb menyspreu a la ciutadania.

El cas Nóos és un cas molt greu, sobre el qual plana el tràfic d'influències es materialitzi o no en delicte castigat. Tot allò va passar per ser qui eren els qui proposaven i per ser el president del Govern qui ho era, Jaume Matas, una persona que digué clarament en una entrevista que de cap manera no era el mateix Urdangarin que qualsevol altre ciutadà. "Era el duc de Palma!". Aquesta fou la justificació de Matas per no fer passar per la mateixa mesura que als altres l'Instituto Nóos, del gendre del llavors rei d'Espanya, Joan Carles I. Tal vegada, els ciutadans de Balears hauríem de fer el major dels retrets a Matas. Fou ell qui s'entregà a Urdangarin per ser qui era. I ho va fer amb els fons públics.