El curiós optimisme de la defensa de la infanta

PALMAA banda que jurídicament pugui prosperar o no –això ja ho dirà l'Audiència–, resulta curiós que el recurs de la defensa de la infanta Cristina contra la decisió de José Castro de no rebaixar-li la fiança de 2,7 milions d'euros es converteix en realitat en un atac contra el jutge, ple d'arguments subjectius, el mateix retret que, precisament, fan els advocats de la germana del rei a José Castro.

Els advocats de la infanta, que acusen Castro d'atemptar contra el seu dret a la defensa, pretenen que sigui acceptable que ells defensin que, com a màxim, la infanta pot ser considerada responsable civil i que, per contra, sigui inacceptable que Castro pugui considerar tots els escenaris possibles: des del més beneficiós fins al més perjudicial per a la infanta i fixar la fiança que cobreixi la possibilitat més greu, que li seria retornada si l'assumpte es resol favorablement per a ella. Segons aquesta interpretació, resultaria que és més lògic just fer premonicions favorables que fer una previsió que inclou totes les possibilitats, quan pesa sobre una persona –sigui infanta o no– una acusació de cooperació en dos delictes fiscals. No haurà de ser el tribunal el que ho decideixi? O just pot passar el que diu la defensa?

Diu la defensa que Castro, en tractar de la infanta, just recull les circumstàncies adverses i no les favorables i que aplica sempre la doctrina menys beneficiosa per a ella. Ja ho val! Precisament –almanco als ulls de qui no és advocat defensor de la infanta– el que fa Castro és el contrari: obrir totes les possibilitats.

Miquel Roca i Jesús Maria Silva també critiquen que Castro descarti que es pugui aplicar a la infanta l'atenuant de reparació del dany i que qüestioni la seva estratègia processal. Per ells, la infanta va declarar "voluntàriament"... després de ser citada per Castro, cal recordar. Curiosa interpretació. El comú dels mortals interpreta que si un jutge et cita a declarar hi has d'anar... però en cas d'una infanta es veu que és un acte voluntari.

I com va anar aquesta declaració voluntària de la infanta? Doncs que els centenars de "no ho sé", "no em consta" i "això ho duia el meu marit" o allò que ser infanta, mare i treballadora no et deixa temps per pegar un cop d'ull a la societat de la qual és copropietària al 50%... en realitat, segons ens explica la defensa, eren respostes extenses i contundents a l'exhaustiu interrogatori del jutge. De fet, per la defensa, després de l'extensa i contundent declaració de la infanta "es comprendrà que poc més hi havia a afegir". Ho pensen realment?

Curiosament, la defensa, en el seu recurs davant l'Audiència, canvia la quantitat que, al seu parer, es pot fixar com a fiança civil a la infanta: els 587.413 euros que ja té aportats i no els 449.525 que reclamà Castro... sense que quedi gaire clar per què. La defensa insisteix que aquesta és la "probable" responsabilitat civil que es podria exigir a la infanta, a més de les costes. No es pot negar que són optimistes... davant una acusació de responsabilitats penals per la cooperació en dos delictes.