"Els que van fer castells als camps de refugiats cada dia volien tornar-hi”

Alba Vinyes Lasso torna aquest estiu al camp de refugiats de Katsikas gràcies a la solidaritat de castellers, amics i persones properes

L'Alba Vinyes Lasso és una de les moltes persones que aquest estiu sacrificaran les seves vacances per poder donar un cop de mà als milers de refugiats que encara s'agrupen a Grècia. Recentment ha posat en marxa un blog personal, ‘Filsdelament’, on explica la seva experiència i proposa un intercanvi: ella dedica el seu temps, els seus coneixements i el seu esforç personal a canvi del qual demana la implicació econòmica d'amics i coneguts. Amb ella s'emporta mil experiències i eines, com el coneixement de l'àrab o l'aprenentatge d'alçar torres humanes, que l'ajudaran a fer més dinàmica la seva tasca al camp de refugiats de Katsikas, a la regió de Ioànnina, prop de la frontera amb Albània.

Aquest no és el primer cop que l'Alba, membre dels Castellers de Sants, col·labora en experiències solidàries, “vaig fer un voluntariat a l'Índia l'estiu de 2013. Va ser a Ahmedabad, a l'ONG Manav Sadhna, que es dedica a dinamitzar els barris més pobres de la ciutat. Allà vaig participar a fer classes d'anglès a les escoles al carrer (que organitzen per assegurar-se que tots els nens estudien, i on donen un plat calent), vaig ajudar a dinamitzar un equip de vòlei infantil i vaig crear un grup de falcons amb un grup de nois adolescents, que encara segueixen fent alguns assajos i actuacions”. Manav Sadhna és una ONG impulsada i gestionada per gent local on els voluntaris estrangers només hi formen part com a col·laboració externa. “Aquesta és l'única manera que em sembla bona per fer voluntariat, perquè només la gent que és del lloc pot captar les necessitats reals i crear continuïtat als projectes. No crec en les ONGs que, sent de fora, aterren a un país i volen implantar projectes liderats per elles. Cada zona té persones més que capacitades per treballar els problemes locals i només així hi ha un impacte i una transformació real, nascuda de la pròpia manera d'entendre la vida” explica Vinyes Lasso.

Tal i com explica al seu blog, l'Alba ja va estar fa uns mesos al camp de Katsikas, on hi ha uns 900 refugiats; ara hi torna amb la intenció d'estar-hi tot l'agost. Allà farà de traductora de les persones hospitalitzades i de tothom qui ho necessiti.

“El primer viatge va ser de descoberta, anàvem a veure la realitat del camp de Katsikas i a posar mans on fes falta, perquè només ens hi estàvem una setmana. Hi vaig anar amb la Clara Martín i l'Adrià Pallejà, de la Colla Jove de Tarragona. Vam trobar-nos un camp amb haimes al mig d'un descampat sota el sol, i diverses ONGs petites, la majoria espanyoles, dedicades a coses concretes (una a distribuir menjar, una a temes educatius, una altra als problemes mèdics). Les ONGs més grans hi són molt poc, i la feina a fer és tanta que estan desbordades. Tot és molt difícil, perquè el govern grec no té recursos i cobreix uns mínims molt precaris a través de l'exèrcit”. L'Alba Vinyes Lasso parla àrab i això fa que sigui molt útil en tasques complexes. “Vaig estar fent de traductora sobretot als hospitals grecs, entre els metges i les persones refugiades que hi havien d'ingressar. Són moments delicats, alguns tenen problemes greus i la comunicació és vital pels metges i per la tranquil·litat dels malalts; si no entens què tens, t'angoixes molt més”. La comunicació en una experiència com aquesta és molt important: “parlar la seva llengua també m'ha apropat molt més a les persones, perquè et poden parlar mirant-te als ulls i tenen la necessitat d'explicar què han viscut, com vivien abans, on voldrien anar. És una proximitat que no poden tenir amb la resta de voluntaris −menys la minoria que parla anglès− i que crea un vincle molt proper”.

Amb el període de vacances el nombre de voluntaris augmenta però els recursos segueixen sent molt limitats. “Ara a l'agost espero trobar-hi més voluntaris però la mateixa manca de recursos i la mateixa feina per fer. El projecte d'hospitals segueix actiu i hi faré falta”. La llarga durada dels grups de refugiats fa ara la tasca dels voluntaris més necessària però alhora més delicada: “també em trobaré la gent més farta de la situació en què es troben, perquè ja farà 5 mesos que estan encallats a la frontera i no tenen cap notícia de quan hi haurà algun canvi. El pitjor, per a ells, és la incertesa de no saber quan acabarà aquest dia a dia de supervivència, tan diferent a les vides que tenien als seus països, iguals a la teva i la meva, abans que arribés la guerra i el terror de Daeix” explica Vinyes Lasso. “Els mitjans n'han parlat quan hi ha hagut temes mediàtics, com ara el desallotjament massiu d'un camp gran o un naufragi amb molts morts al mar, però són molt pocs els que s'hi han apropat de veritat per entendre'n la complexitat i n'han fet un seguiment continuat. A poc a poc ens hem anat acostumant a la situació i ja no és notícia que 5 milions de persones portin mesos malvivint en camps a les portes d'Europa, i 8 milions més faci anys que s'apilonen en camps als països veïns dels conflictes”.

Com portar el fet casteller als camps de refugiats

L'experiència com a castellers de l'Alba, l'Adrià i la Clara els va ajudar a connectar amb els refugiats però també els va ser útil per a mobilitzar el suport d'un col·lectiu molt actiu. “Vam fer una recollida de diners a les nostres colles per dur-los als camps, i la resposta va ser molt bona. Crec que molta gent està sensibilitzada amb aquest tema i té ganes d'ajudar, però com que el problema és d'un abast tan enorme i les ONGs que treballen als camps van tan desbordades, costa veure quines vies d'ajuda hi ha. La nostra recollida ha tingut resposta perquè la gent sap a qui dóna els diners i sap que arribaran a la gent que els necessita”.


Acostumada als valors castellers (treball en equip, solidaritat, companyonia, esforç col·lectiu…). Vinyes Lasso creu que aquests es poden traslladar fàcilment als camps de refugiats “perquè no deixen de ser valors que surten del grup i aspiren a un objectiu comú. Als camps la realitat és complexa perquè hi conviu gent de diverses ètnies, cultures i religions, i també hi ha tensions. A més, el desànim i la desesperació van creixent, i és normal que et vagis tornant més susceptible. Qualsevol activitat que remi en direcció contrària, com totes les que ja s'estan fent, hi ajuden. El més important és seguir-los donant motius per no tirar la tovallola i no desesperar-se, per seguir creient que té un sentit resistir allà; només amb una setmana ja et fas creus de la resistència que estan tenint i la bondat que conserven”. Les tècniques castelleres sempre l'acompanyen allà on va i sap treure'n profit com poca gent. “Durant la setmana que vam ser als camps ja vam fer algun taller, de prova, i va funcionar molt bé. Vam provar de fer algun pilar de 3 amb pinya i figures de falcons, que és el més factible quan ningú en sap i no hi ha tan de risc. Ara, quan hi torni, també hi serà en Jordi Garcia dels Xics [de Granollers] i provarem d'impulsar-ho un altre cop. Realment, els que ho van provar cada dia volien tornar-hi i quan els vam dir que marxàvem es van entristir molt. Perquè al camp hi ha classes de teatre i dansa, i d'altres més escolars, però d'activitats físiques en grup no gaires. Seria ideal poder formar uns quants adults que, un cop marxem, liderin ells el grup i pugui tenir continuïtat.

Més continguts de