Els Castellers de Sant Pere i Sant Pau recuperen el pilar sense mans

BarcelonaAl llarg de les dècades els castells han anat canviant i, així com han aparegut noves construccions com el set, també n'han desaparegut d'altres, com el pilar sense mans, o s'han modificat, com la col·locació dels dosos en el cinc. De totes maneres, actuacions com la dels Aficionats de Llorenç del Penedès o la Fira Modernista de Terrassa són alguns escenaris on a vegades es recuperen aquestes construccions antigues. Aquest cap de setmana, a més, els Castellers de Sant Pere i Sant Pau també han completat el pilar de cinc sense mans en el pis del segon.

Els de la camisa verda ja fa dos anys que dominen el pilar de sis amb la mateixa alineació entre el segon i la quarta, cosa que els ha permès assolir un nivell de complicitat molt gran. Entre els diversos elements de millora d'aquest espadat es troba que en els assajos realitzen diverses proves atípiques per tal d'autoexigir a cada component del pilar. David Lobo, el terç del pilar de sis, descriu que "a vegades també es deixen de mans pisos superiors per obligar cada component del pilar a treballar per si sol". Dimarts passat van realitzar el pilar de cinc sencer amb el segon sense agafar el terç i van considerar que era oportú portar-lo a plaça.

L'altra colla que també ha portat en diverses ocasions aquest pilar són els Castellers de Terrassa, que el 1988 van fer el primer i van recuperar el 2007; després també n'han fet alguns més en els últims anys. Una de les cites on s'ha vist més aquest pilar és a la Fira Modernista de Terrassa, en la qual també fan construccions antigues, com el pilar a la veracreu, en el qual els components del pilar estan estirats a terra i l'espadat es va aixecant des de l'enxaneta fins al baix. El pilar sense mans, però, té el seu major èxit a finals del segle XIX, quan, segons recullen alguns escrits, la Colla Vella dels Xiquets de Valls va poder-lo fer de sis.

Les necessitats tècniques

Pel que fa a la forma de treballar d'aquest pilar, la gran dificultat afegida és que el terç no pot realitzar cap moviment enrere. Lobo detalla: "Nosaltres ja fem que el pilar no es treballi massa enrere però en aquesta situació no hi ha cap marge de rectificació. Per això agafem la referència del cap i una postura que et pugui permetre defensar qualsevol cop endavant i que endarrere directament no se'n generin". De la mateixa forma Miquel Nieto, terç dels pilars sense mans dels Castellers de Terrassa des del 2007, afegeix que "la primera dificultat és la concentració, perquè has de tenir un punt de referència molt fixat", com el de tenir una canalla molt fineta i una llarga experiència en els pilars; tot i que també creu que la manera de treballar és molt diferent en cadascun d'aquests pilars.

El pilar de cinc sense mans d'aquest cap de setmana, per tant, és una nova mostra del potencial de l'espadat de sis dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau. "La nostra idea és poder-lo esprémer una mica més i veiem que tenim les estructures de vuit per poder-hi posar el pilar al mig", tal com afirma Lobo.