Castells i futbol com a eina d'integració

SabadellPassy és un noi jove, tímid i un punt vergonyós. El passat mes de febrer va celebrar a Sabadell el seu primer torneig de futbol sala entre colles castelleres a les files dels Capgrossos de Mataró, va tenir alguns minuts de joc i va mostrar-se lluitador. Va incorporar-se a la colla castellera a finals de temporada però ja sap el que suposa completar una construcció de gamma extra. Com tot nou casteller, somnia amb el moment en que li entreguin la camisa oficial però, per a ell el premi no arriba amb cada aleta sinó amb cada somriure o paraula amable.

La seva història, cada cop ens és més familiar. Va abandonar Guinea Conakry i va viatjar fins al Marroc on hi va viure durant tres anys, des d'allà va poder creuar l'estret en pastera. “Érem 52 persones en una barca. A Almeria la policia ens va agafar i ens va enviar al Centre de Barcelona”. Després d'estar-hi un mes, el van enviar a Súria on va estudiar castellà. Si bé la societat va assumint a poc a poc històries com la seva, els mecanismes d'integració no són senzills.

Tutelat per Creu Roja, Passy intenta fer-se un lloc a Mataró, on estudia català i aprèn a restaurar embarcacions. El projecte consta d'un “itinerari amb diverses etapes, perquè els refugiats, vagin assumint l'autonomia en aquest nou context” explica Núria Vergé, coordinadora del Centre d'Acollida Temporal. Durant 6 mesos reben el recolzament de l'entitat, que els forma en matèries lingüístiques i en l'àmbit professional. Després passen a una segona fase d'integració en la qual han de buscar un habitatge propi, però sense permís de treball, i havent de superar una barrera tant gran com la idiomàtica, la tasca no és gens senzilla i és per això que l'equip de Creu Roja “dona molta importància a fomentar una xarxa social que els aporti espais d'oci que els ajudin a arrelar en el seu entorn”.

És aquí on els Capgrossos de Mataró entren en joc. “Al començament va sobtar una mica trobar-te amb deu persones noves d'origen africà a la colla però de seguida se'ns va comunicar que era un grup de refugiats que portava pocs mesos a Mataró, i tothom els va rebre amb els braços oberts” explica Guillem del Rey, membre de la junta tècnica de l'entitat i entrenador per un dia. “La rebuda ha estat admirable. Tothom els ajuda amb tot el que pot, quan algú té qualsevol feina que puguin fer se'ls comenta i si a algú li sobra roba d'abric també se'ls ofereix”.

Tot i el seu posat seriós, els ulls d'en Passy s'il·luminen mentre pensa en el futur, “Mataró és una bona ciutat, és molt tranquil·la, i si aconsegueixo feina serà un bon lloc on quedar-me a viure”. Orgullós de formar part d'un nou entorn social, assenyala que això li permet “tenir contacte amb moltes persones”, “es preocupen sempre per com estic i com em sento, i jo estic molt bé amb ells”. Un dels millors somriures del dia el mostra mentre explica que la colla li ha comprat unes sabatilles esportives i unes mitgetes per poder jugar amb ells. “Són petits detalls que a nosaltres no ens costen res però que per a ells són tot un tresor” recorda en Guillem.