La Colla Vella celebrarà l’Any Rabassó en el centenari de la seva mort

La Colla Vella vol homenatjar aquest 2018 qui va ser entre el 1876 i el 1918, de manera ininterrompuda, el cap de colla de la Colla Vella dels Xiquets de Valls: Isidre Tondo Ballart, conegut com a Isidre de Rabassó. Nascut el 1842, Rabassó ha esdevingut al llarg dels anys una de les personalitats més mítiques de la història castellera.

En aquest any, a més, els vallencs també iniciaran un procés d'estudi sobre la seva trajectòria com a cap de colla i casteller. Els rosats han presentat aquesta setmana el logotip de l'Any Rabassó, que s'allargarà fins al 30 de desembre, el dia que es compleixen 100 anys de la seva mort. La Colla Vella enceta aquesta commemoració com "una eina d'estudi on trobarem xerrades, trobades, material didàctic per a totes les edats, reconeixements i tot un conjunt d'actes que orbitaran al voltant de la figura de Rabassó".

A més, també han volgut ressaltar la passió d'Isidre de Rabassó pels castells a través de la 'Pindàrica Tercera en honor d'Isidre de Rabassó', escrita i publicada per Eugeni d'Ors el 1916, de la qual han extret la frase amb què volen il·lustrar aquest any: "Fer castells és necessari, viure no és necessari".

El llegat de Rabassó com a cap de colla

Al llarg dels seus 44 anys com a cap de colla dels vallencs, Isidre de Rabassó va viure la primera època d'or dels castells en la qual la Colla Vella va esdevenir la colla puntera, però també va haver de passar per l'època de la decadència castellera.

En els primers anys del seu mandat, la Colla Vella va acumular grans èxits. El 1876 els rosats van completar el pilar de vuit amb folre i manilles a Tarragona i després també el van portar a Altafulla (1878), Vilafranca (1880) i Valls (1881). L'espadat executat a Altafulla, a més, ha quedat immortalitzat en un monument a la plaça del Pou. La gran obra d'aquells anys, però, és el quatre de nou sense folre que van completar a Tarragona el 1881. A més també van descarregar el primer cinc de nou amb folre el 1883 a la plaça del Blat.

Tot i això, també van haver de viure el 1893 el darrer castell del segle XIX, que no va poder reeixir de nou fins al 1981 per la mateixa Colla Vella. El 1908 els vallencs van carregar el darrer quatre de vuit de la decadència castellera en una època que va tenir el seu sostre en els castells de set.