L’‘Enciclopèdia Castellera’ s’endinsa en la projecció del fenomen casteller i les construccions humanes

Aquest serà el penúltim volum abans que el 2020 se’n publiqui el sisè i definitiu

L’ Enciclopèdia Castellera segueix abordant el món casteller des de diversos vessants. Tot just un mes i mig després d'haver tret el quart volum, que se centrava en l'antropologia i la sociologia dels castells, ja arriba el cinquè. Aquest volum parla de la projecció del fenomen casteller i les altres torres humanes. D’altra banda, de cara al 2020 està prevista la publicació del sisè i últim volum.

En aquest cinquè volum, per tant, es presenta la projecció dels castells tant en el territori catalanoparlant com en colles internacionals, així com en les colles universitàries. De la mateixa manera, també es detalla la presència de les colles en diversos països a través dels seus viatges. En les colles internacionals, les meves rellevants són els Castellers de Lo Prado, de Xile, i els Xiquets de Hangzhou, de la Xina.

Pel que fa a l’anàlisi d’altres torres humanes, l’ Enciclopèdia Castellera s’endinsa en les dels Països Catalans, com els falcons i les muixerangues entre d'altres, així com en altres d'internacionals. Finalment, també es parla de la relació dels castells amb els mitjans de comunicació i la importància d’haver sigut nomenats Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco.

Aquest, per tant, és el cinquè dels sis volums que completaran l’ Enciclopèdia Castellera. Tots són editats per Cossetània Edicions i tenen un preu de 38,50 €. Els dos primers es van basar en la història castellera, el tercer va tractar la tècnica i la ciència dels castells i el quart, l'antropologia i la sociologia dels castells. Les edicions estan sota la direcció de Xavier Brotons i compten amb la participació de diversos periodistes i experts castellers.

El 2020 es tancarà la col·lecció de l’ Enciclopèdia Castellera amb el sisè i últim volum, en què es relacionaran els castells amb l'art, la fotografia, el cinema, la llengua, la música, la literatura i la política, a més d’incloure un capítol dedicat al Museu Casteller.

Més continguts de