Fotografia i castells: un binomi ideal per generar emocions

Els castells cada vegada són fotografiats des de més visions, perspectives i objectius

Ja és habitual que en cada diada castellera hi hagi un seguit de fotografies buscant el detall d'aquella construcció que pugui emocionar el públic. Alhora, n'hi ha que també tenen perfils a les xarxes socials on es publiquen algunes d'aquestes fotografies. És el cas dels perfils d'Instagram de Christian Muñoz Avilés ( @castellsalaire), Dolors 'Lins' Griñó ( @13l13) i Cristian Muñoz Fuentes ( @fotografcmf). Però cadascun té una visió personal que el diferencia.

Les expressions de les persones com a element principal

Al llarg de la història, la fotografia castellera més freqüent retratava el castell sencer. Cada cop, però, s'ha anat explotant més la idea de buscar els diferents detalls que ens deixen les construccions humanes. Muñoz Avilés explica que "el dia que em trobo davant d'un castell és quan la vista deixa de mirar amunt i comença a buscar alguna cosa diferent cap a la gent i el conjunt d'emocions", i esmenta que creu que l'estructura, des de lluny, és molt freda. També diu que "de prop és quan veus tota la feina que hi ha, el patiment, els esforços, les il·lusions...", i això li ha cridat més l'atenció per fer-ne fotografies.

L'autor del perfil @fotografcmf, Crisitian Muñoz Fuentes, també té una visió semblant de la fotografia castellera: "A mi el que m'agrada més de la fotografia és la passió i el sentiment de la gent; i en el món casteller és el que més es veu". Muñoz afegeix: "Jo em fixo, durant el castell, si va bé o malament, i quan s'acaba un castell en la celebració o les cares de ràbia i tristesa si ha anat malament".

Lins Griñó, en canvi, en té una visió més global: "Jo sempre dic que vaig a veure l'actuació i a més faig fotos". Per ella el principal aspecte de les actuacions castelleres és parlar amb la gent. Pel que fa a l'estil de les fotografies, Griñó retrata tant la construcció sencera com el detall. A més explica que "a mi gairebé mai em veuràs a primera fila, sempre intento ser discreta i quedar-me en un racó", perquè creu que del castell se'n pot destacar tant l'estructura com les expressions, les emocions...

La vinculació amb els castells

La majoria de fotògrafs castellers formen part d'una colla castellera. És el cas de Christian Muñoz Avilés, dels Castellers de Barcelona, i de Cristian Muñoz Fuentes, dels Castellers de Cornellà. Tots dos expliquen que quan es van acostar al món casteller van veure que era una activitat que transmetia moltes emocions i que tenia molt valor fotogràfic.

Lins Griñó, en canvi, no participa en cap colla. Griñó va conèixer els castells el 2011 i va començar a fotografiar-ne a partir del 2012.  Aquest fet de no ser castellera és el que, per tant, l'impulsa a preguntar coses sovint a amics seus castellers per conèixer més les interioritats de les construccions i que l'ajudin a fixar-se en els detalls per fotografiar-los.

Més continguts de