Jordi Bertran: "Volem posar en valor que sense la muixeranga els castells no existirien"

BarcelonaLa literatura i documentació castellera segueix amb escreix, i cada any es van afegint nous llibres a les biblioteques. Tot i que aquests llibres tenen una voluntat històrica de recollir els orígens dels castells, en cap s'havia donat tanta rellevància a la muixeranga com a primer punt de partida dels castells. Jordi Bertran publica 'Breu història dels castells i la muixeranga', del qual destaca que és el primer llibre en què els castells i la muixeranga apareixen al títol en un mateix nivell d'importància. Aquest fet, per tant, ja marca que totes dues construccions humanes tenen un gran pes en la història i que sense la muixeranga no existirien els castells.

Al llarg de les 180 pàgines del llibre es repassen els esdeveniments més destacats de totes dues construccions humanes; començant a finals del segle XVII, quan el ball de valencians s'estén per bona part de la península Ibèrica amb algunes actuacions a Madrid, el País Basc, Pamplona i Sevilla. A finals del segle XVIII, però, ja hi ha una transformació tècnica en els castells i el llibre entra en una història paral·lela de com evolucionen els castells i la muixeranga.

L'evolució de totes dues activitats, però, ha estat substancialment diferents i els castells han arribat als deu pisos, mentre que les muixerangues han assolit els sis pisos. Totes dues construccions humanes, a més, amb una estètica i tècnica totalment diferents. En el cas de les muixerangues, a més, l'aspecte ritual té un gran valor. Bertran detalla que en el llibre explica "com es mou en aquests contextos de processó on actuen com un element folklòric". Alhora, la muixeranga també ha passat per èpoques difícils, com la de les dècades dels 70 i 80, en les quals, tal com esmenta Bertran, "va haver-hi un sector intel·lectual i molt conscienciat amb el país que va realçar la muixeranga" i que "si no hagués estat així, la muixeranga segurament hauria desaparegut".

Totes dues manifestacions culturals, a més, comparteixen que han estat declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. Els castells ho van ser el 2010 i la muixeranga l'any següent. En el cas de la muixeranga, però, Bertran remarca que s'ha "d'entendre que només es practicava (fins al 2011) a Algemesí i Peníscola, ja que a diferència dels castells no tenien un àmbit d'expansió tan gran". Aquest fet, però, es pot assimilar als castells, ja que fins a la creació dels Castellers de Barcelona l'any 1969 els castells només estaven presents al Camp de Tarragona i al Penedès. La muixeranga, però, està vivint un procés de reexpansió i ja compta amb més de vint colles.

El llibre s'emmarca en la nova col·lecció de Pagès Editors, anomenada Divèrsia.cat, promoguda per Josep-Lluís Carod-Rovira per comptar amb diversos llibres d'aspectes socials molt diversos en l'àmbit dels Països Catalans. Bertran esmenta que "l'avantatge que tenen els castells és que tenen un origen en el ball de valencians" i que ho van trobar "ideal per començar la col·lecció per aquí". L'altre llibre que ja s'ha publicat en aquesta col·lecció és 'Breu història de la llengua als Països Catalans'.