Liderar la revolució castellera des de les accions més senzilles

BarcelonaEl blog dels Minyons de Terrassa publicava aquest divendres una primera proposta del doctor Jaume Rosset i Llobet, membre de la colla malva, antic director mèdic i científic de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i autor del llibre 'Manual de supervivència castellera: la ciència al servei de les torres humanes', on anima els seus companys castellers a tornar a encapçalar una revolució castellera com la que va servir per modernitzar els castells als anys 80, a través de dues accions encarades a millorar la seguretat en el món de les torres humanes.

Rosset, que dijous va protagonitzar a Tarragona una conferència amb el títol 'El que preferim no saber sobre el risc dels castells', proposa als Minyons de Terrassa dues accions força senzilles que tenen per objectiu millorar la seguretat dels castellers: no considerar descarregat un castell fins que tothom hagi baixat de la pinya i la reconsideració del valor dels castells només carregats. La seva proposta va ser exposada en la passada assemblea de la colla i ara la junta i la tècnica de la formació egarenca han decidit obrir el debat a través de la publicació d'aquesta proposta al seu blog intern.

L'anàlisi parteix de la premissa que la instauració de mesures de seguretat passiva i la difusió dels resultats dels estudis mèdics sobre seguretat en l'activitat castellera han generat una falsa percepció de seguretat que pot dur a certa relaxació en aquesta qüestió. Així, Rosset exposa que "les estadístiques diuen que, després d'un munt d'anys de disminució de les lesions i de la gravetat que tenen, el món casteller està experimentant una inversió d'aquesta tendència" i centra el seu focus d'atenció en els enfonsaments del folre, o del folre i les manilles, sobre la pinya. Segons dades publicades en el seu article, el 2016 hi va haver 16 enfonsaments i van generar 36 sinistres, 8 dels quals van ser lesions greus. Això suposa una lesió greu cada dos enfonsaments d'aquestes colossals construccions i que un 22% dels lesionats en aquesta mena d'incidents ho siguin en consideració greu.

Si bé reconeix que les causes poden ser moltes i molt diverses, el doctor Jaume Rosset considera que massa sovint un factor agreujant "és l'alentiment del desmuntatge, un cert grau de relaxament mental i físic i, encara més, les pertorbacions físiques vinculades amb l'actitud i els gestos de celebració del castell generats a qualsevol nivell, des dels membres del pom de dalt quan arriben al folre fins als de la soca que comencen a saltar malgrat que encara tenen tot el pes al damunt". És per això que proposa que "passem a considerar descarregat un castell en el moment en què no queda cap persona sobre la pinya". "Això ni tan sols aniria en contra de cap norma eterna, ja que el moment en què es considera un castell descarregat és un aspecte que ja ha anat canviant al llarg de la història".

Aquesta consideració no només tindria efectes directes en la seguretat dels castells, sinó que Rosset considera que podria millorar-ne la imatge perquè s'acabaria amb la percepció d'infravaloració del risc que generen les celebracions sobre la pinya.

A part d'aquesta proposta, Rosset parla d'avaluar la consideració que s'ha de tenir sobre els castells només carregats. Cal recordar que a finals dels 90 els Minyons de Terrassa ja van decidir no valorar els castells carregats i fer-ho només amb les construccions en què no s'havia patit cap caiguda ni despenjament.