Ara Castells 15/06/2015

Rafael Yuste proposa ensenyar el fet casteller per millorar la convivència

El catedràtic de la Universitat de Columbia defensa que un coneixement profund de les llengües i cultures de les autonomies d'Espanya en milloraria la societat

Efren Garcia
2 min
Rafael Yuste i Antonio San José a la conferència de la Fundació. FUNDACIÓ JUAN MARCH

BarcelonaEl neurobiòleg, investigador i catedràtic de la Universitat de Columbia, Rafael Yuste, proposa l'educació de les llengües i les tradicions de les diferents parts de l'estat arreu d'Espanya per millorar la convivència. La seva proposta, que va destacar el fet casteller per la seva espectacularitat, va servir per cloure el cicle de converses de la Fundació Juan March el passat 22 de maig.

Rafael Yuste és codirector de l'Institut Kable per a la Ciència Cerebral de la Universitat de Columbia i actualment lidera el projecte més gran del món de la investigació en aquest camp, finançat pel Congrés dels Estats Units. L'estudiós espanyol, considerat com el Ramón y Cajal del segle XXI, va ser l'últim convidat del cicle de Converses a la Fundació que va finalitzar el passat mes de maig.

Després d'una extensa entrevista en la que va explicar l'estat de l'estudi del cervell i el funcionament del projecte, Antonio San José, conductor del cicle, va demanar a Yuste tres propostes per la millora de la societat. L'investigador espanyol va fer referència a la importància del període d'aprenentatge a la infantesa degut a la plasticitat del cervell. “L'educació és crucial”, “jo centraria el foc en l'educació” va dir.

Yuste va proposar incloure el servei social a les escoles, promoure el debat i va fer un gran al·legat a favor de la convivència dels pobles espanyols per cloure la seva intervenció. “Som un país amb moltes virtuts però també amb alguns defectes” va esgrimir. L'investigador, que resideix actualment als Estats Units va afirmar “em sorprenen els forts caràcters i els grans debats que hi ha aquí, i en concret entre les autonomies i les diferents parts del país”. La seva tercera proposta va ser “integrar millor aquestes parts del país ensenyant també a les escoles la cultura i dos idiomes d'una altra part del país” i va posar com a exemple l'euskera i la seva cultura mil·lenària. “Acabo de venir de Barcelona, de Sitges, d'un congrés on anaven a fer un castell” va explicar, “imagineu-vos que en altres parts d'Espanya, a les escoles, els ensenyin el que fan els catalans!”. Va acabar la seva intervenció afirmant que “si hi hagués una mica més de coneixement seriós de les altres parts del país, molts dels problemes que tenim ara no els tindríem”.

stats