El castell de deu pisos endolceix una diada de Tots Sants freda

Les formacions no llueixen del tot en una de les últimes grans actuacions de l’any

Històricament la diada de Tots Sants sempre ha reservat grans sorpreses en el tram final de la temporada castellera. Les formacions trepitgen fort l’accelerador per arrodonir la feina feta durant tot un any, però quan les coses han anat mal dades els resultats poden patir grans sotragades. La plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès va viure ahir una diada freda, atípica pel que fa als resultats, que va revifar el debat sobre la durada del curs casteller.

Totes les mirades estaven posades sobre els Castellers de Vilafranca després d’un any molt irregular a causa de diverses caigudes i lesions, i de perdre l’hegemonia del món de les torres humanes a les mans dels seus màxims competidors, la Colla Vella dels Xiquets de Valls. La seva actuació no va fer més que certificar la seva situació actual, però el càstig semblava massa dur per a l’única formació que ha estat capaç enguany de descarregar el castell de deu pisos.

Capaços del millor, però limitats de possibilitats, van tornar a fer vibrar com mai els aficionats treballant al límit per defensar un tres de deu amb folre i manilles èpic. Va alçar-se tremolós i es va descontrolar instants abans de l’aleta. La defensa durant la descarregada va ser exemplar. Van voler elevar el llistó provant el dos de vuit sense folre, però la torre va mostrar-se fràgil i va patir una forta rebregada molt prematura que l’acabaria deixant tocada de mort.

A partir de llavors els recursos dels verds van marcar el final de l’actuació: tot i tenir forces per reconduir el cop descarregant el dos de nou amb folre i manilles, van tornar a fallar quan van intentar arrodonir la feina amb el cinc de nou folrat que va arribar ja amb les forces molt desgastades. Van haver d’aixecar el peu de l’accelerador per arrodonir la jornada amb el quatre de nou folrat.

Confirmar el gran estat de forma

Després d’haver de suspendre la diada de les Fires de Sant Narcís a Girona, els Capgrossos de Mataró van exhibir-se amb ganes de confirmar el seu gran estat de forma. Cal destacar un cop més el nivell tècnic dels de la camisa blava, que van apamar de sortida un tres de nou amb folre digne de les millors postals. El dos de nou amb folre i manilles va tornar a ser el seu castell insígnia, si bé van necessitar la col·laboració de castellers i aficionats per tancar el seu peu i això va afectar clarament la fermesa de la base de l’estructura. Tot i la criticable manca d’efectius, no van voler renunciar a la possibilitat de repetir el cinc de nou que ara fa un mes descarregaven en el Concurs de Castells. Treballosa durant l’ascens, la construcció va acabar fent llenya quan la començaven a desmuntar i això els va obligar a reformular la seva actuació substituint-la per un quatre de vuit que va arribar passades les tres hores de durada.

Les pitjors cares de la diada

L’actuació, però, va tenir dues cares i la pitjor se la van emportar els Xiquets de Tarragona i, sobretot, els Castellers de Sants. Els tarragonins volien acomiadar el cicle de grans jornades a Vilafranca amb un cert punt d’honor, repetint els castells de nou pisos no per demostrar res a ningú sinó com a premi per a si mateixos. Després d’un any complicat, amb la clausura del seu local per risc d’ensorrament i el canvi sobtat en la directiva, es mereixien una actuació complaent, però instal·lats en una muntanya russa la sort se’ls va tornar a girar d’esquena.

Van iniciar la seva actuació plantant cara al tres de nou amb folre, amb decisió però amb lentitud. La consolidació de la feina feta al llarg de la temporada va servir per dominar una estructura que va mostrar-se inquieta. Van buscar el set de vuit en segona ronda per canviar dinàmiques, però, igual que el cap de setmana passat, van haver-lo de desmuntar quan es disposaven a col·locar-hi els poms de dalt. Van seguir amb un quatre de nou neguitós que també van haver de desmuntar i es van veure obligats a fer ús de dues rondes extres per descarregar, aquest cop sí, el cinc de vuit i per afegir-hi un senzill quatre de vuit.

El paper més dur, el del convidat de pedra, va quedar reservat pels Castellers de Sants, que van arribar a la cita molt tocats per les baixes de les últimes setmanes. Després de recuperar enguany els galons de la gamma extra, a Vilafranca es van veure obligats a fer dos passos enrere per redreçar el rumb i recuperar confiança, sobretot a les files més altes de les seves construccions. Les cares llargues van esdevenir una nota constant en els ferms troncs de la formació barcelonina, que va haver-se de conformar completant els dos castells bàsics de vuit acompanyats d’un set de set que quedava molt lluny del seu sostre habitual. La imatge més simbòlica dels borinots la va protagonitzar Pau Camprovin, el seu excap de colla, quan des del segon pis del primer castell va adreçar un gest de disculpa als aficionats que seguien l’actuació.

Castellers de Vilafranca:

P4 cam, P5, 3d10fm, i 2d8, 2d9fm, i 5d9f, 4d9f, P6

Capgrossos de Mataró:

P4 cam, P5, 3d9f, 2d9fm, i 5d9f, 4d8, V5

Castellers de Sants:

P4 cam, P4, 3d8, 4d8, 7d7, P5 + 4 P4

Xiquets de Tarragona:

P4 cam, P5, 3d9f, id 7d8, id 4d9f, 5d8, 4d8, 2 P5 + 2 P4

Més continguts de