Com canviarà els castells la nova taula de puntuacions?
Només 9 de les 42 colles millor classificades al Rànquing Estrella del Concurs canviarien de posició
BarcelonaEl passat 22 d'agost el Concurs de Castells va presentar les novetats relatives a la taula de puntuacions aprovada per a la vint-i-setena edició del certamen que tindrà lloc el mes d'octubre de 2018. Les novetats també regiran el Rànquing Estrella que es posen en marxa el dia 1 de setembre i que serà l'eina que determinarà quines seran les 42 formacions convidades a prendre-hi part. Però, quins canvis implicarà la nova taula de puntuacions en el panorama casteller?
Tal i com és habitual, el món casteller ha rebut les novetats amb cert escepticisme i algunes de les novetats han despertat controvèrsia ja que, més enllà de l'esperit del canvi, que aposta per premiar els castells descarregats per sobre d'aquells que acaben fent llenya després de l'aleta, l'anàlisi dels salts de puntuació castell per castell entre una estructura carregada i una descarregada provoca una comparativa que pot semblar injusta.
El portal d'estadístiques webcasteller.cat, encapçalat per Sergi Cornadó ha publicat els últims dies un rànquing calculat en base al nou protocol del Concurs de Castells que ajuda a entendre que la nova taula afectarà per igual a totes les colles castelleres i que, per tant, el resultat total al final de l'exercici no hauria de suposar cap gran sacsejada. En considerar-se que les puntuacions de les millors actuacions comptaran només amb el valor d'un castell carregat com a màxim per cada diada, només podrien veure's castigades aquelles colles que caiguin de forma recurrent i que, per tant, ja estiguin en el punt de mira del fet casteller.
Així doncs, després d'estudiar el rànquing actual i el publicat en base a les noves puntuacions es pot comprovar que només 8 de les 42 primeres posicions es veurien afectades a dia d'avui i sempre per desempatar situacions de màxima igualtat. No es troben canvis significatius fins a les posicions superiors a la 60, punt a partir del qual les colles només comptabilitzen una o dues estructures de les compreses en la taula i això suposa que una caiguda pugui modificar substancialment la posició.
