La gestió emocional de la canalla: conèixer, assumir i superar la por

Algunes colles ja incorporen sessions específiques de treball pedagògic per a la canalla

El món casteller està canviant la manera de pensar en moltes àrees. Els últims anys força estructures internes de les colles s'estan replantejant per adaptar-les als nous temps. N'hi ha moltes, per exemple, que ja disposen d'una comissió de gènere per evitar situacions sexistes. De la mateixa manera, també n'hi ha que han incorporat als seus assajos, o en sessions extraordinàries, el treball emocional amb la canalla. Aquest treball, principalment, s'ha enfocat cap a la cohesió de grup i a assumir el risc i les pors que comporta l'activitat castellera. Entre les formacions que ja ho duen a terme hi ha els Castellers de Sabadell, la Colla Joves dels Xiquets de Valls i els Castellers de Sants.

En el cas dels Saballuts, tot va començar el 2014 arran del treball final de grau de la llavors cap de canalla, sobre l'establiment d'una nova metodologia d'assaig, tot i que no va ser fins tres anys més tard que es va implantar més directament. La cap de canalla dels Castellers de Sabadell, Anna Jordana, aclareix que es va dur a terme més com a prevenció que com a actuació per necessitat. De totes maneres, els vallesans han intentat dedicar un temps a la gestió emocional, tant dins com fora de l'assaig, en què treballen aspectes com la por, la relació entre ells i amb l'equip.

"Hem de conèixer el risc i no veure'l com una amenaça, sinó com una oportunitat. [...] No hem d'agafar por a la possibilitat que els castells puguin caure, sinó al fet que si no fas les coses bé pots posar en perill el castell", considera Jordana. L'equip tècnic també remarca als nens que "és molt fàcil fer les coses bé quan tot va molt bé, i que la cosa més difícil és fer les coses de la millor manera quan les coses van malament". És per això que tenen algunes frases de referència, com ara 'Controlem el que és controlable'.

Entre els principals objectius que tenen els de la camisa verda hi ha "educar persones que siguin apassionades dels castells", i per això també se'ls expliquen a la canalla aspectes sobre el món casteller i la mateixa colla. En l'àmbit intern, Jordana analitza: "Hem vist que tenim canalla molt preparada per fer els castells límit de la colla". En els moments difícils, els més petits han sigut els que han estirat la colla. És per això que està convençuda que la canalla "és un reflex de la colla i, alhora, del que ha sigut en un passat". I ressalta: "Si diem que els castells en bona mesura són psicològics, hi hem de donar la importància que té".

La Joves de Valls, en canvi, va començar aquest procés a través d'unes xerrades de reflexió internes de la colla que s'anomenaven Repensem-nos. Un dels punts a destacar, per tant, va ser la millora en la gestió de la canalla, i es va crear un nou grup. Una d'elles era Sara Álvarez, que n'ha acabat sent la responsable: "Vam detectar que tractàvem la canalla com a persones que pugen, però sense tenir en compte que són nens". Per això es van posar a treballar els valors dels castells i les seves emocions. Els vallencs, per tant, dediquen un dia a la setmana a l'assaig pedagògic.

Un dels primers eixos en què es va centrar l'equip era trencar l'individualisme dels nens. D'aquesta manera s'ha fomentat el treball en equip a través del compromís, la generositat, la confiança i la humilitat. "Hem passat de tenir una canalla molt individualista a ajudar els nous nens que entren a la colla", valora Álvarez.

Per la seva banda, el treball de les emocions gira principalment al voltant de la por, la ràbia i la frustració, uns aspectes sobre els quals es debat a partir de fer una reflexió de l'actuació anterior. Álvarez destaca: "Intentem fer veure que tothom té por i l'única diferència dels que pugen és que la saben controlar". En aquest espai, per exemple, també es visionen les caigudes i, fins i tot, s'està redactant un decàleg d'actuació per evitar una caiguda o què fer en cas que n'hi hagi.

En els assajos tècnics, a més, s'han establert noves normes d'espai i d'assaig perquè hi hagi un rerefons educatiu. En aquests, per exemple, se'ls puntua el comportament. Aquest any, a més, han incorporat un assaig d'iniciació per a nens de 3 i 4 anys en què es fan mòduls de psicomotricitat, cultura castellera i feina emocional.

Però hi ha altres colles que fins aquesta temporada no tenien cap espai específic per a la gestió emocional de la canalla. És el cas dels Castellers de Sants. Les caigudes al tram final de la temporada anterior, especialment la del 2d9fm durant la seva diada, van comportar certs problemes emocionals en la canalla i va ser l'impuls definitiu que van tenir els Borinots per fer una feina específica entre els més petits. La responsable de la secció pedagògica dels santsencs, Violeta Capella, creu: "Es podrien haver evitat si ens hi haguéssim anticipat més i haguéssim treballat l'aspecte emocional al llarg de tot l'any".

En la manera de treballar, Capella detalla: "Podríem haver-ho treballat amb cada nen de manera 'espontània' com fins ara, però crèiem que dedicant un espai específic a l'assaig seria més efectiu i constant al llarg de l'any". En el cas dels de la camisa grisa, hi dediquen un espai específic cada dos assajos de dimarts amb un doble objectiu: per una banda, potenciar la cohesió del grup i la confiança entre ells i, per l'altra, donar peu al debat i la reflexió, en què els nens s'obrin i puguin treure els seus neguits...

Els Borinots tot just estan en una fase inicial del treball pedagògic i, per tant, encara s'està intentant trobar el millor format. De totes maneres, Capella considera que aquest treball els ha de servir "per detectar els problemes i fer-ne un treball posterior, ara sí, específic amb cada nen".

En un model de gestió o un altre, les tres colles coincideixen a dir que els nens han de ser conscients que els castells cauen i que, per tant, qualsevol persona de la colla pot tenir nervis o por abans d'afrontar un nou repte. D'aquesta manera es trenca la visió que s'ha tingut històricament de voler amagar les emocions de la canalla i sotmetre-la a la pressió a través de la imposició i no del convenciment.

Més continguts de