S'ha estancat la temporada?

BarcelonaEls atemptats patits a Alcanar, Barcelona i Cambrils, l'1-O o les manifestacions dels dies tres i vuit, han deixat pel camí certa sensació d'esgotament mental en la societat catalana. Són moltes les persones que els últims dies han decidit prescindir de les xarxes socials o limitar el seu consum d'informació. Les sensacions podrien traslladar-se a qualsevol àmbit però les manifestacions de rauxa i els esclats de satisfacció del passat cap de setmana casteller fan que ens preguntem si el món de les torres humanes també està pagant l'actual situació social del país.

El passat dijous 17 d'agost Catalunya en ple es va paralitzar a causa de l'atropellament massiu que va deixar rere seu 15 morts i més d'un centenar de ferits. La matinada del dia 18 un vehicle va saltar-se un control policial a Cambrils i va causar la mort d'una nova víctima. La consternació va ser generalitzada i les colles castelleres van decidir suspendre totes aquelles actuacions programades el cap de setmana dels dies 19 i 20. La situació extraordinària va generar reaccions sense precedents. Nombroses actuacions van ser suspeses, sent les més destacades les de les festes del barri de Gràcia a Barcelona i la de la festa major de Sant Magí a Tarragona. Un cop superat el dol, una important representació del món casteller es va reunir a Gràcia per alçar els seus pilars units sota el crit “no tenim por”.

Les següents grans actuacions van caracteritzar-se per una major presència policial però, a poc a poc, Catalunya i també les seves colles castelleres van tornar a la normalitat. La diada nacional va servir perquè un nombrós grup de formacions castelleres es manifestés a favor del dret a decidir. De nou, el menys important eren les construccions exhibides, el més valuós era tot allò que les envoltava.

Després que el passat 20 de setembre s'emprengués una macrooperació policial a Catalunya en contra del referèndum, amb 14 detinguts, el poble va tornar a mobilitzar-se per agrupar-se en un nou gest unitari en el qual no van faltar les colles castelleres. Les agrupacions van sumar-se a la condemna que els ciutadans manifestaven als carrers i la gran majoria de formacions va suspendre els assaigs previstos per a aquells dies. Tot i que la situació social tornava a estar candent, les diades de Santa Tecla i la Mercè, com moltes altres, van celebrar-se enmig d'un ambient clarament reivindicatiu; especialment pels Castellers de la Sagrada Família, ja que un dels detinguts dies abans era membre d'aquesta colla.

Els preparatius de l'1-O, i molt especialment les hores prèvies, van tornar a unir el món casteller

amb un objectiu diferent al d'alçar les seves torres humanes. Les colles van capgirar els seus calendaris per alliberar una data tant marcada com aquesta i un gran nombre d'agrupacions va sumar-se a la mobilització civil amb l'objectiu que les forces de seguretat del govern espanyol no poguessin clausurar les seus previstes per al referèndum, entre elles alguns locals castellers com per exemple el de la Colla Jove Xiquets de Tarragona.

La gran repressió policial va tornar a treure el poble al carrer. Dimarts dia 3, un altre dia habitual d'assaig, Catalunya es va aturar en una vaga sense precedents, també ho van fer les colles castelleres que aquell dia van decidir tornar a suspendre la seva activitat.

Pel mig, la intervenció dels comptes de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya o la dimissió de Josep Bargalló, comissionat de la Biennal de Castells, han eclipsat notícies com les que explicaven els primers castells alçats a Sydney o la primera estructura de sis pisos descarregada pels Castellers de Madrid. El calendari, però, no s'atura i les colles arriben a algunes de les cites més importants de l'any. Aquest cap de setmana els gestos de rauxa després de cada gran estructura reafirmaven la sensació que les colles, com els ciutadans individuals, necessitaven tornar a la normalitat, treure's pesos de sobre i tornar a mirar endavant. Quina millor manera de desconnectar que fent castells?