Els Minyons de Terrassa apugen el nivell a Cerdanyola
La gamma alta dels vuit pisos es consolida amb l’arribada del mes de maig
Hi ha cert consens que aquest any la temporada de castells costarà més d’arrencar. El món de les torres humanes s’ha estancat després d’arribar al seu sostre tècnic i ara és quan participants i aficionats comencen a reclamar que es valori més l’activitat pels seus valors que pels resultats assolits. El nivell, però, no és gens dolent. Els Minyons de Terrassa van avançar aquest cap de setmana a pas valent i l’activitat s’ha consolidat a llocs on mai hauríem imaginat veure-hi castells.
Els de Terrassa van iniciar el curs tristos i enfadats per haver quedat fora del cartell de les colles que actuaran el pròxim 30 d’agost a Vilafranca del Penedès. La notícia no els va fer abaixar els braços, més aviat tot el contrari. El seu ritme fins ara està sent molt correcte: van ser els més matiners a descarregar el dos de vuit folrat i diumenge van situar-se al nivell de la Colla Vella al descarregar el cinc de vuit a Cerdanyola. Els Castellers de Barcelona van recuperar el ritme de les construccions de vuit pisos que van haver d’abandonar la setmana passada per culpa d’algunes baixes, i els Castellers de Cerdanyola van fer un pas endavant estrenant la gamma alta de set.
Les gralles i els timbals van ser protagonistes a Vilafranca del Penedès. El Dia del Graller va despertar un cop més grans expectatives, aquest cop sense cap construcció folrada ni d’alçada destacada. Els Castellers de Vilafranca van aprofitar la cita més musical per polir les construccions bàsiques, però va ser un castell de set -el deu de set- el que va despertar més interès. Els verds podrien intentar aviat posar un pis més a aquesta estructura tan peculiar que fins ara només utilitzaven per rodar castellers.
Proves i noves construccions
Qui més qui menys va aprofitar bé el cap de setmana per seguir escalant i sumar noves construccions. A la catedral malva dels Minyons de Terrassa cal sumar-hi els primers tres i quatre de vuit que van descarregar els Capgrossos de Mataró i la Colla Joves Xiquets de Valls; els pilars de sis dels vallencs i dels Castellers de Vilafranca, però també el cinc de set de la Colla Castellera de Figueres, el quatre amb agulla dels Castellers de Cerdanyola o el tres amb el pilar dels de Berga.
Per a una trentena de músics, el despertador va sonar diumenge ben d’hora. Tocava posar-se els pantalons blancs i buscar a correcuita aquella camisa que feia anys que esperava arraconada al fons de l’armari. Gralla penjada a l’espatlla i a córrer fins a la plaça de l’Església: no era un dia per arribar tard. Els somriures i les abraçades evidenciaven que no es tractava d’un toc de matinades normal. Una primera peça sota les campanes va servir per escalfar motors i -després d’un últim tram ben empinat- va arribar el moment de la veritat.
A Esparreguera és tradició que els grallers toquin matinades dos cops l’any: el primer per Santa Eulàlia -patrona del municipi- i el segon durant la festa major d’estiu, al juliol. Ahir no era festa major, però la colla de la camisa bordeus va voler ajuntar tots els grallers i timbalers que durant vint-i-cinc anys d’història han fet possible aquesta tradició.
La diada del seu aniversari -tot un quart de segle!- no serà la més important de l’any, ni tan sols del cap de setmana, però sí que posa de manifest com la cultura de les torres humanes ha arrelat lluny del bressol casteller, contribuint a l’expansió cultural. Llàgrimes i somriures conformen doncs el registre més valuós del cap de setmana per als esparreguerins.
