"Si no arriba a ser pels Castellers de Barcelona jo no hauria fet el trànsit"

Entrevista a Sandra Vilaseca, membre dels Castellers de Barcelona

El món casteller s'està preguntant cada vegada més què és i què vol ser. Entre els diversos punts, hi ha el de ser una activitat antiracista, antimasclista, antihomofòbica... L'any passat des de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya es va crear la comissió d'equitat per treballar aquests aspectes. Casos com els de la Sandra Vilaseca, una dona transgènere que va començar el seu trànsit fa quatre mesos, també serveixen per visualitzar una realitat existent tant en el món casteller com en la societat.

Quina importància ha tingut formar part d'una colla castellera per fer el teu trànsit?

És molt senzill, si no arriba a ser pels Castellers de Barcelona no l'hauria fet.

Quines són, per tant, les facilitats que hi has trobat?

Sobretot a la persona transsexual li calen espais de confort dins d'un col·lectiu determinat. Si tens aquests espais, t'atreveixes a fer el pas.

En una entrevista televisiva comentaves que la canalla van ser dels primers a acceptar la nova situació. Com ha sigut d'important rebre aquests estímuls positius?

Si no arriba a ser per la canalla... A veure, no tiraria enrere, perquè no és el meu objectiu, però m'han ajudat moltíssim. El primer dia que vaig entrar al vestidor ja m'assenyalaven el lloc on era la meva motxilla.

I què ha suposat per a la colla el teu trànsit?

Donar visibilitat per a un fet que ja existia, perquè no soc la primera persona transsexual al món casteller. I això és una de les coses que ens falten al col·lectiu trans i LGTBI.

Creus que el món casteller continua sent masclista?

Encara hi ha moltes coses per millorar. A la comissió d'equitat, de la qual formo part, estem fent molta feina per destruir aquests micromasclismes que existeixen al món casteller. Tonteries com comentar que pel fet de ser dona no pots ocupar primeres posicions de la pinya.

¿És un problema de visibilització o que encara s'arrossega una tradició que fins als anys 80 era totalment masculina?

Desgraciadament, el fet que la majoria de colles hagin estat liderades per homes afebleix el col·lectiu LGTBI i també el de les dones en particular. Una de les coses de les quals estic molt orgullosa és que la meva colla (Castellers de Barcelona) ha sigut pionera: l'índex actual de dones a la junta és més alt que el masculí i hem tingut dues dones caps de colla.

¿Creus que la feina que s'està fent en els últims anys és positiva?

És una feina molt positiva però li falta empenta. No és una cosa que sigui visible d'un dia per l'altre, sinó que és una feina que a poc a poc es va veient i anirà tenint els seus resultats.

¿Al món casteller creus que s'ha tingut poc en compte el col·lectiu trans?

Que no se'n parli no vol dir que no existeixi. Ara mateix el fet que hi hagi la comissió que han creat els Castellers de la Vila de Gràcia o el mocador de 'Castells amb orgull' fa que el col·lectiu LGTBI, a part de visibilitzar-nos, ens fem més forts en el món casteller.

Quins són els següents passos que s'han de fer?

Que es vegin persones trans en un castell, per exemple.

¿Continua havent-hi posicions d'homes i posicions de dones?

Jo, tant abans d'iniciar el trànsit com ara, ocupo la posició de primeres mans. Ara mateix no puc fer-ho perquè físicament i personalment no em sento preparada, però ho tornaré a fer aviat.

Què és el que et fa sentir més orgullosa d'haver realitzat el trànsit?

Personalment, la meva valoració tot just incipient és que el trànsit m'ha servit per visibilitzar moltes coses a la colla i començar a detectar certes actituds que sempre hi ha hagut. També crec que el meu cas pot ajudar a fer que altres castellers facin el seu trànsit personal.

Més continguts de