OPINIÓ

Per què diem 'sí' a un castell de dones?

Una oportunitat de reflexió per emprendre el canvi dels rols socials en el món casteller 

Fa anys que les dones d’algunes colles es troben per a fer un castell no mixt, un castell únicament femení. L’última ocasió va ser diumenge, quan els Castellers de Sant Cugat van fer per primera vegada un tres de sis de dones.

Que les colles castelleres facin puntualment castells de dones em sembla una proposta interessant que penso que aporta reflexió col·lectiva i empoderament femení a una societat encara sistèmicament masclista. Ja em vaig manifestar anteriorment en aquest mitjà reivindicant que la força de les colles castelleres els ofereix l’oportunitat de ser motor de canvi social en matèria de feminisme, i aprofundeixo en aquesta idea des del cas concret dels castells de dones.

El sistema on hem crescut tots i totes és masclista, per tant, si no fem importants exercicis per revisar-nos i reaprendre, tots i totes tenim actituds fruit d’una societat masclista i, per tant, cap relació o col·lectiu que generem no en podrà quedar exempt. És a dir, tendim a reproduir els rols pels quals els homes tenen un paper de fortalesa, dominació i posicionament públic mentre que les dones tenen un paper de debilitat, conformitat i esfera privada. De vegades es reprodueixen en actituds quasi imperceptibles, com la confiança en una mateixa a l’hora d’afrontar una posició, per exemple. D’altres vegades en actituds més evidents, com els nervis a l’hora de parlar en públic quan no hi estem avesades. Sigui com sigui, se segueixen reproduint, i és que, tot i que homes i dones anem avançant a l'hora de trencar aquests rols i mecanismes de relació, segueixen formant part de les nostres vides.

És des d’aquí que dic 'sí' a un castell de dones. Un castell no mixt on les dones puguin relacionar-se entre elles aïlladament d’aquests rols inculcats i d’aquesta experiència generar-ne un aprenentatge que les faci empoderar-se més enllà de l’activitat castellera.

I si a més genera debat feminista a la colla, i si a més ens serveix d’homenatge a aquelles primeres dones que van fer castells quan era una activitat masculina, i si a més permet que un centenar de dones s’autoorganitzin com bonament vulguin, i si a més visibilitza que les dones poden fer més posicions de les que estem avesats, i si a més porta gent nova a la colla… doncs benvingut sigui el castell de dones. I l’any que ve, UN PIS MÉS!

Més continguts de