Els punts han fet embogir el món dels castells?

BarcelonaRevisant les últimes diades castelleres de la temporada i les previsions del que està per venir, es podria arribar a pensar que la modificació de la taula de puntuacions que hi ha hagut aquesta temporada ha fet embogir el món casteller. Els castells sense folre han tornat a esdevenir protagonistes de les grans actuacions castelleres i les construccions de deu pisos emmanillades han quedat arraconades. Arribats a aquest punt, el que caldria és avaluar a què respon aquest impacte.

Per més que de tothom és sabut que només hi ha una diada cada dos anys en la qual es fa ús de la polèmica taula de puntuacions, i que aquesta taula varia cada dues temporades i afecta totes les colles igualment, no paren de sorgir discursos crítics. ¿Ha canviat el món casteller després que la comissió assessora del Concurs de Castells decidís que els castells sense folre havien de tenir més valor que els emmanillats de deu pisos?

Com que només podem avaluar què ha passat després que el 22 d'agost s'anunciés el canvi de la taula de puntuacions, hem pres com a període d'avaluació el que està situat entre aquesta data i avui en els últims 10 anys. Hem triat un valor parell d'anys per evitar que l'efecte concurs contra Mercadal no afectés l'estudi i, tenint en compte el creixement del món casteller, hem comptabilitzat el percentatge de castells d'aquest grup que responen a la modalitat neta i els que corresponen als castells de deu pisos emmanillats en lloc del nombre total de castells.

Amb les dades sobre la taula podem veure que el món casteller havia estabilitzat el percentatge de castells nets per sobre del 60% de mitjana en els últims anys però que la tendència en les dues últimes temporades va invertir-se fins a arribar al 28% de castells nets contra el 62% de construccions de deu pisos emmanillades l'any passat.

Després que els Minyons de Terrassa demostressin el 2015 que era viable plantejar-se el quatre de deu amb folre i manilles amb la quantitat de castellers que arrosseguen les colles els últims anys, tothom va voler apostar per apuntar-se una estructura inèdita fins aleshores, i això indirectament implicava també fer més cops el tres. Les colles van descobrir la clau d'aquests castells i van començar a esdevenir protagonistes d'un gran nombre de diades. Els Castellers de Vilafranca van descarregar el 2016 el tres de deu amb folre i manilles més matiner de la història en aconseguir-lo completar a Vilanova el 30 de juliol, i aquest any al primer intent ja el trobàvem per Sant Joan.

¿Tot plegat vol dir que és més fàcil fer els castells de deu pisos emmanillats avui que fa 10 anys? El nombre de camises que arrosseguen les colles després del segon gran boom del món casteller ha augmentat força, i això permet que les formacions puguin assajar més i millor aquests castells abans de dur-los a plaça i que els resultats també es multipliquin. El fet que, a priori, la caiguda d'una construcció emmanillada hauria de ser més dolça per als membres del tronc que la d'un castell net ha fet que enguany totes les formacions hagin apostat primer pels castells emmanillats, fins i tot molt abans que la taula del Concurs variés les puntuacions.