“Una cosa que em van ensenyar els meus pares de petit és a lluitar pels meus somnis fins aconseguir-los i és el que vaig fer”

Entrevistem a Albert Torrella, segon del quatre de vuit dels Castellers de Barcelona amb només 15 anys i un exemple dels valors castellers

El passat diumenge, a la diada castellera de la Plaça Major de Vic, l'Albert Torrella es va convertir en el que segurament és el segon més jove d’un castell de vuit de la història, descarregant el quatre de vuit amb els Castellers de Barcelona a tercera ronda.

Avui, en parlem amb ell per conèixer més de prop aquest jove casteller pel qual l'esforç i la perseverança són les claus per aconseguir qualsevol somni i el resultat de la seva fita és un mèrit compartit per tots els seus companys:

Primer de tot, quant fa que fas castells i com vas començar?

“Vam començar el setembre del 2009, a la Mercè. Els meus pares volien viure una Mercè des d'un altre punt de vista que no fos d'espectadors. Si et dic la veritat, a mi no m'agradaven gens els castells, els trobava avorrit. Però clar, jo amb només 9 anys no podia decidir. A l'entrar vaig veure l'essència dels castells i me’n vaig enamorar, volia pujar però degut a la meva constitució (‘patós’ i grassonet) no en podia fer pas i vaig començar a tocar la gralla esperant el meu moment.”

I quan va ser que et van començar a fer proves a tronc i de quina posició?

“L'any 2012 vaig començar a fer pilars, alguna prova queia, i a l'actuació de Can Jorba d'aquell any vaig fer el meu primer pilar de quatre a segons que va quedar en intent. Aquell mateix any a l'actuació del Raval vaig aconseguir descarregar-lo. A partir d'aquí vaig començar a fer alguna proveta a l'assaig de canalla. Vaig estar des del 2012 fins l'any passat sense fer cap pilar més. Però a Cerdanyola de l'any passat ja en vaig fer un. A partir d'allà de tant en tant en feia algun a plaça, mentre que a l'assaig començava a fer proves de pilars de quatre nets. Pel que fa a castells pròpiament dits, només feia proves a l'assaig de canalla i alguna al general i a l'actuació de La Verneda vaig fer el meu primer tres de set a la rengla de segons.”

Com vas viure les primeres proves del quatre de vuit?

“Sempre recordaré el dia que el nostre Cap de troncs va parlar amb els meus pares i amb mi per dir-nos que li agradaria fer un pas més enllà dels castells de 7 i ens va preguntar si hi estàvem d'acord, els tres vam dir que sí. El següent dimarts a l'assaig cantava un quatre de set net quan de sobte vaig sentir el meu nom, jo no m'ho creia, el vam fer sencer, la primera prova, tothom al baixar em va felicitar. Poc a poc començava a fer alguna prova més i començava a sentir les primeres sensacions amb la pinya. Tothom em deia que el faria d'aquí poc. Passaven les actuacions i no el feia, cada vegada estava més desanimat, però una cosa que em van ensenyar els meus pares de petit és a lluitar pels meus somnis fins aconseguir-los i és el que vaig fer." 

Què vas sentir quan et van dir que faries el quatre de vuit a Vic? T'ho van dir a l'assaig o un cop a plaça?

“El divendres a l'assaig abans de Vic vaig fer la prova neta i amb pinya, la pinya no va sortir molt bé. Però tothom em deia que diumenge seria el meu dia, que diumenge faria realitat el meu somni. Això sí, qui m'havia de dir si el feia o no, que era el Cap de troncs, no ho va fer fins minuts abans de fer-lo; suposo que pel tema nervis.”

Aquest cap de setmana el teu nom s'ha escampat molt ràpid, t'ha felicitat molta gent? I què t'han dit o creus que han sentit els teus pares?

“M'ha felicitat moltíssima gent, al baixar tothom em va abraçar, gent de la meva colla, de minyons, de sagals... Tothom m'ha dit que és impressionant el que he fet i que això passarà a la història, però jo crec que el fet que hagi fet el quatre de vuit a segons amb tan sols 15 anys no només ha sigut gràcies a mi, ha sigut gràcies a tota la gent que tinc darrere que m'ha ajudat, que m'ha guiat i que ha confiat en mi per fer-ho possible. Per això crec que no només és mèrit meu si no de tota la colla en general. Els meus pares estan molt orgullosos. Ells hi eren ahir a plaça i els dos es van emocionar en aquell moment, un moment per cert molt emotiu per a molta gent de la colla ja que saben l'esforç que jo he dedicat per aconseguir-ho.”

Amb 15 anys has fet el teu primer castell de vuit de segon, quin és el proper objectiu?

“Com ja he dit a l'anterior pregunta, consolidar el quatre de vuit a base d'esforç i suor i ja després en parlarem, poc a poc i bona lletra.”

Quin és el castell que sempre has somniat fer? Tens algun castell preferit?

“De castells que n'he somiat fer te'n podria dir molts, però els que més destacaria són el tres de nou amb folre i el pilar de set amb folre. I de castell preferit et diria que els castells per sota o amb el pilar degut a que tenen una dificultat afegida.”

Al final de l'actuació et van rapar el cap. El nou look ha estat una aposta o una 'novatada' dels teus companys?

“Una 'novatada' dels meus companys.”

Creus que els castells t'han ajudat a créixer i madurar com a persona?

“Sí. Els castells m’han fet veure que per aconseguir les coses s'ha de lluitar i s'ha de suar.”

Per acabar, què li recomanaries, doncs, a una persona que, com tu, vol fer castells però per dificultats tècniques no ha trobat encara la seva oportunitat?

 “Que mai deixi de lluitar per allò que vol, que continuï lluitant i persistint perquè tard o d'hora la vida et dona la seva recompensa. Diuen que en aquesta vida res és fàcil i que tot s'ha d'aconseguir a base de suor i esforç. I que a l'aconseguir el que vols, a base de persistir, t'omple molt més que aconseguir-ho sense cap mena de dificultat.”

 

Més continguts de